Malestar

Segons sondejos del CIS, la ciutadania espanyola atorga un aprovat justet al funcionament de la democràcia a casa nostra, alhora que es mostra molt escèptica respecte d’una seva eventual millora a futur.

Segons el mateix CIS, la nota va arribar a caure per sota d’aquest aprovat en el període comprés entre el 2011 i el 2016, però que llavors, si més no, responia als efectes perversos que ens havia deixat la crisi del 2008. Tret d’aquesta etapa, la democràcia mai no havia estat tan mal valorada com en el moment present.

El curiós del cas és que els i les enquestades, tan desencisats amb el funcionament democràtic, expressen un alt grau de satisfacció sobre diferents aspectes de la seva vida personal.

Quan valoren el nivell de vida que han assolit s’assignen un notable alt i quan valoren la vida familiar, la social, la salut i la felicitat en general, el notable continua sent folgat, amb la particularitat que aquelles persones amb posicionaments polítics més radicals (extrema dreta i independentistes) són les que reflecteixen més satisfacció individual en aquests apartats. És a dir, com millor ens van les coses en el terreny personal, més radicals són les nostres posicions polítiques.

Certament, un descobriment paradoxal i sorprenent.

.

Però la cosa no acaba aquí. La ciutadania col·loca en la part més alta de la seva escala de valors, amb independència de la seva filiació política, l’honestedat, seguida de prop pel respecte i la tolerància davant de les posicions alienes, mentre que el tercer lloc l’ocupen el compliment de les obligacions fiscals i, a continuació, la solidaritat amb els més desfavorits. I ara ja sí, directament flipo. O els spin doctors de la política no en tenen idea i la ciutadania respon les enquestes, tot mentint descaradament, per sortir bé a la foto de la correcció política, o entre tots estem fent un pa com una hòstia.

Perquè, si això és així, ¿com és que el que s’ensuma és incomoditat i malestar creixents per la manca d’autoritat de les democràcies i per la incapacitat d’exercir-la davant de comportaments individuals inadequats, fins i tot, en l’actual context de crisi sanitària? I per què en política ningú vol sumar i tothom divideix?