Angie

Encara que sembli que no pot ser, l’era Merkel s’ha acabat. Han estat prop de dos dècades odiant-la i estimant-la alternativament, però mirant-la sempre per tal de trobar respostes als nostres neguits. Respostes que sovint no ens agradaven, però que sempre tenien una base racional, suportades amb la fermesa i voluntat de ferro que li eren pròpies. No descobreixo la sopa d’all si dic que Europa i els europeus avui estant de dol. Especialment, en aquests moments de dubte i d’incertesa que ens toca viure. Com diu la cançó dels Rolling: “Angie, quan desapareixeran aquests núvols, cap a on ens conduiran des d’aquí, sense amor a les nostres ànimes i sense diners a les butxaques dels nostres abrics, no pot dir-se que estiguem satisfets. Angie, no podràs dir que no ho hàgim provat, Angie, ets preciosa, però és hora que ens acomiadem.” Els alemanys sabran gestionar com sempre els resultats d’aquest diumenge electoral d’una manera pràctica i rigorosa, però, ara com ara, no sé com ens ho farem la resta dels socis europeus per sobreviure a la manca d’autoritat que ens deixa la seva absència. “Angie, encara t’estimo. Recordes les nits que ens vam passar plorant, tots els somnis que teníem a tocar quan tot s’esfumava en un instant. Deixa’m dir-te coses a l’orella. Angie, encara t’estimo, nena. Miri on miri, veig els teus ulls, no hi ha cap dona que se t’atansi. Angie, no podran dir que no ho hàgim intentat.” Sense ella no veig qui sabrà fer-nos veure la necessitat d’avançar en la construcció política de la UE, aquella que ens ha de permetre tenir compassió quan toca i força quan cal. Qui desenvoluparà una política migratòria comuna i qui ens durà a la constitució d’un exèrcit propi per no dependre del dels altres? “Oh, Angie, no ploris, els teus petons encara són dolços. Odio aquesta tristesa en els teus ulls, però Angie, em sembla que ja és hora que ens acomiadem, sense amor a les nostres ànimes i sense diners als nostres abrics, no pots dir que estiguem satisfets.” Certament, Angela, durant molt de temps vam considerar-te la pitjor de les nostres enemigues. No enteníem ni compartíem la teva visió del món. Ara que ja no hi ets, només estic segur que et trobarem a faltar.