Contra pronòstic

Com és sabut, el 9 d’octubre se celebra el dia de la Comunitat Valenciana.

A casa, a més, commemorem el nostre aniversari de noces. Enguany, n’ha fet trenta-nou, des que dos jovencells de vint anys van decidir unir els seus camins i, com diu Sabina, crec que “como otras parejas vivimos historias de celos.

Historias de gritos y besos, de azúcar y sal.

Un piso en Atocha (Bellpuig) no queda tan cerca del cielo. Y yo la verdad nunca he sido un amante ideal.

Y contra pronóstico han ido pasando los años.

Tenemos estufa, dos gatos y tele en color. Si dos no se engañan mal pueden tener desengaños.

Emociones fuertes buscadlas en otra canción”.

Ja sé que la nostra història no és ben bé així, però s’hi assembla. No tenim gats, però emocions fortes, certament, les justes.

Hem tingut un fill i ara fa un any, un net, que a voltes ens han fet creure que la nostra vida en comú no ha estat estèril.

Enguany, havíem decidit passar, quina novetat!, la diada a Portbou. A primera hora, havíem d’atendre operaris de telefonia perquè aquí, a diferència de Bellpuig, Telefònica substitueix el coure per fibra òptica a tot drap.

Al vespre, acabaríem el dia sopant al restaurant de moda del poble.

Però, ja saben, l’home proposa i Déu disposa. Quan ens acomiadàvem de la sogra, ens hem adonat que alguna cosa no rodava fina.

Així que hem acabat la nit a les urgències de l’Hospital de Figueres, d’on hem tornat cap a casa passades les tres de la matinada.

Sense sopar res més que un sandvitx de màquina i el cor content. Primerament, perquè el problema de salut ha estat una falsa alarma i segonament, perquè un cop més hem comprovat que el Servei Català de Salut funciona.

En aquest cas, perquè el metge resident que ens ha atès ho ha fet amb el rigor, amabilitat i transparència requerits.

El doctor Nelson ens ha explicat que havia fet la carrera a casa nostra, que havia residit a tocar de Ricard Viñes i que guardava un gran record de la seva estada a Lleida. Ha estat commovedor comprovar que la dita “allà on vagis dels teus n’hi hagi” és certa.

Lògicament, no hem celebrat l’aniversari com havíem planejat, però què volen que els digui, a originals no ens guanya ningú..