Transició

Segons la planificació familiar, començava a tocar un canvi de cotxe. El que fem anar per anar a treballar quan no podem emprar l’oferta de transport públic que tenim a l’abast a Lleida, que, per cert, continua sent molt menor de la que caldria i que, segons la GC, no veurem incrementada fins al 2024. Buscàvem, doncs, un cotxe per fer distàncies curtes i regulars.

Semblava la situació ideal per comprar-ne un d’elèctric, l’oferta dels quals és prou atractiva, segons les campanyes publicitàries que veiem per tot arreu. A més, arran del decebedor resultat de la cimera de Glasgow sobre el canvi climàtic, teníem un puntet extra de motivació. Aquesta era una modesta manera de no contribuir a l’escalfament de l’atmosfera.

De manera que vam anar al nostre concessionari de confiança a sondejar les nostres possibilitats de ser més respectuosos amb el nostre entorn i alhora ser una mica més feliços. D’entrada, tot pintava bé. Ens agradava el model, un utilitari ple de tecnologia que feia molt més còmoda i segura la conducció i unes prestacions que s’adequaven amb escreix a les nostres necessitats: 350 km d’autonomia, 160.000 km o 8 anys de garantia per les bateries, recàrrega amb Wallbox que amb una hora i mitja et proporciona el 80% de càrrega, un comercial d’allò més competent i amable, una bona valoració del vehicle vell i totes aquelles raons que l’emoció et proporciona singularment quan vols comprar cotxe.

Què podia anar malament? El cost. Dissuasiu. No afrontable per a la nostra economia.

Sumant-hi promoció de la marca, el Black Friday, el Pla Moves i el sursum corda, literalment, no ens ho podíem permetre. Com poden imaginar-se la frustració i la decepció generades van ser similars als efectes produïts per un gerro d’aigua freda. Finalment, hem optat pel mateix utilitari en versió convencional de gasolina.

És a dir, que el cuquet del canvi ens l’hem tret de sobre, ara bé, el que no em puc treure del cap és un dubte que m’hi ronda des que en vaig saber el preu i la reacció dels transportistes de Barcelona a les exigències de la declaració de la ciutat com a zona de baixes emissions: com farem la imprescindible transició ecològica si no ens la podem pagar?.