Putin

Per desgràcia, s’han confirmat les pitjors prediccions i Putin ha envaït Ucraïna, fent ús de la colossal força militar russa. Ho ha fet amb excuses de mal pagador i amb la determinació dels autòcrates. A Occident, ningú no podrà dir que no n’estava advertit i malgrat això la resposta de les democràcies ha estat com a mínim poruga. Fiar-ho tot a les sancions econòmiques no l’ha impressionat ni molt menys el farà recular dels seus objectius. Un càstig terrible per Ucraïna que estem rebent, això sí, entre grans manifestacions de solidaritat arreu del món. Curiosament, però, en aquestes concentracions solidàries, s’hi cola gent que inexplicablement posa en qüestió el paper de l’OTAN en aquest afer, tot obviant que vulguem o no, el que faci l’organització del tractat atlàntic ho fa en el nostre nom i amb els nostres diners. Amb això no vull pas dir que tot el que faci l’OTAN estigui bé. Ni de bon tros. El que vull dir és que posats a triar no hi ha color. Els nostres governs no poden obviar el que pensen els seus ciutadans i han de donar-los explicacions del perquè fan una cosa i no una altra. Putin enverina i engarjola aquells ciutadans que gosen oposar-se als seus designis i fins i tot els que s’atreveixen a explicitar-ho públicament. Putin ha emprat la força perquè sap que els governs democràtics temen l’impacte de l’arribada de soldats morts als seus aeroports. Busca una guerra ràpida per fer fora el govern Zelenski per col·locar-ne un altre de titella al qual moure a pleret. Tot apunta al fet que li ho deixarem fer a costa del poble ucraïnès. Ja no sorprèn. Si de cas dol però menys. El dia 24, quan va començar la invasió, sortia de fer l’habitual cafè del matí d’un establiment situat davant de la Paeria. Mentre m’encenia la cigarreta de rigor, una dona d’una certa edat amb una bandera ucraïnesa lligada a l’esquena i un rètol que simplement deia Putin, no, va passar davant nostre amb la mirada baixa, el cap cot i en total silenci, com un espectre. Vaig seguir mirant-la fins que va desaparèixer carrer Major avall. El seu testimoni, tan discret com esfereïdor, em va mostrar la solitud i la magnitud del drama ucraïnès i la tebior i misèria de la nostra reacció.