Que n'aprenguin!

Segons Vázquez Montalbán, el Barça seria l’exèrcit desarmat de Catalunya. Segurament, una llicència literària que va fer furor en el seu moment però que en l’actualitat difícilment passaria el filtre de l’autocensura i que, si m’ho permeten, jo no he compartit mai. Em sembla que carregar les espatlles d’un equip de simbolismes no l’ajuda a l’hora d’assolir els seus objectius esportius. Per això em feia molta gràcia la sornegueria de l’afició d’Osasuna quan cridava: “El Barça más que un club, es un puticlub”, cosa que tot i no ser òbviament certa em sembla que li ha escaigut d’allò més en les diferents etapes que ha viscut. La que concita més consens en aquests moments és la que coincideix amb el mandat de Bartomeu, en què el club després de guanyar el seu segon triplet de la història va caure en barrina fins a propiciar la segona etapa del trabucaire Jan Laporta.

En Jan és un tipus amb pebrots, que, després de tota la campanya i precampanya electoral dient el contrari, va fer fora Messi, sense despentinar-se. Ell que sempre s’ha presentat com un gran mitòman va desprendre’s del mite més gran de la història del Barça sense que ningú s’ho ensumés prèviament. De llavors ençà, va maltractar el golejador de Wembley fins a fer-lo fora i va rescatar Xavi del seu exili daurat a l’Orient Mitjà amb resultats més que acceptables fins aquest Dijous Sant. Al vespre el Barça s’enfrontava a l’Eintracht de Frankfurt en l’eliminatòria de quarts de final de la segona competició europea. Fins aquí tot normal. L’entrenador i els futbolistes havien fet una crida a l’afecció perquè convertís el Camp Nou en una olla a pressió barcelonista, tot preveient que, en l’actual clima social, el soci podia tenir la temptació de veure el partit per TV, des de la seva segona residència. I, efectivament, alguna cosa no va anar com s’esperava perquè el camp va comptar amb la presència majoritària de seguidors de l’equip alemany, pintant les graderies amb una coloració blanca, inesperada i dolorosa. El partit a la gespa el van guanyar els alemanys perquè van ser millors. A la graderia, inversemblantment la victòria també va ser seva per golejada. Ja n’han après, Jan.