PAS A NIVELL
Llengua
Que la política catalana hagi donat moltes mostres d’infantilisme en els darrers anys no significa que hagi esgotat la seva capacitat de sorprendre la ciutadania. No els parlo dels contactes, reconeguts en seu judicial aquesta setmana passada, amb representants de la Rússia de Putin per part de Puigdemont i els seus col·laboradors, tot i que molt probablement donarien per escriure unes quantes columnes com aquesta, ni de la inexplicada renúncia d’Elsa Artadi, la candidata de JxCat a l’alcaldia de Barcelona, que va ser considerada en el seu dia com l’esperança blanca de l’independentisme business friendly. Tampoc els parlaré de l’estrany pacte precongressual entre Borràs i Turull per compartir el lideratge del partit hereu de Pujol i de Mas ni de la renúncia de Puigdemont a continuar al capdavant d’aquesta organització. Amb excepció de la connexió russa que forma part d’un deliri més gran, la resta són coses que, tot i ser estranyes, no deixen de pertànyer a l’àmbit intern dels partits.
El que m’ha alarmat de veres aquests dies és la posició que obstinadament manté JxCat respecte al pacte per la llengua subscrit fa aproximadament dos mesos per ERC, els Comuns, PSC i ells mateixos. Una posició que, en cas de mantenir-se, com sembla, pot fer saltar pels aires l’únic punt de consens important que encara compartim gran part de la societat catalana.Ja sé que el TSJC ho podia haver fet d’una altra manera, però tots plegats sabíem que, més enllà de les proclames tipus com la que el català no es toca, l’anomenada immersió lingüística requeria una actualització que li permetés relacionar-se amb més efectivitat amb les diverses realitats existents en cada territori o demarcació del país. Que al consens respecte al català no se sumin forces com el PP i Cs no és una bona notícia per a la salut de l’idioma i per a la convivència ciutadana a casa nostra. Però què volen que els digui, ja hi estàvem acostumats, donat que ambdós partits han viscut de fer la guerra al català des de fa un grapat d’anys. Que ara ho faci, en sentit contrari, una força tan central com la dels hereus de CDC resulta tan dolorós com incomprensible. Un desastre, vaja.