Gas

Si els he de ser franc, cada cop entenc menys el món en què vivim. Tot s’ha tornat més complex, mentre que a mi cada cop m’agraden més les coses com més simples millor. Quan escric això –dissabte 1-O–, resulta que m’he passat tot el matí trucant a la companyia de gas per canviar-me a la tarifa d’últim recurs, el preu de la qual és fixat pel Govern i és més barat que al mercat lliure.

No hi ha hagut manera. A primera hora, una veu gravada em deia que tots els seus agents estaven ocupats i que m’atendrien en breus moments i, al final del matí, que deixés un missatge amb el meu nom i número de telèfon i que, si de cas, ja em trucarien. Al final, però, ha resultat que la seva bústia de veu estava plena i ja no admetia l’enregistrament de cap missatge nou.

Tot el matí perdut per a no res. Tanta modernitat, tants canals de comunicació i tanta pàgina web per acabar forçant la gent a trucar per telèfon o a anar a les oficines físiques si vol provar de resoldre els seus neguits. I el meu no és precisament petit.

Amb la darrera factura que he pagat em va arribar la notificació que el meu contracte vencia a mitjans de novembre i que a partir de llavors m’oferien una nova tarifa que, literalment, doblava el preu que havíem pagat fins ara. Això sí, si no hi estava conforme, em podia canviar de tarifa i/o de companyia. Afortunadament, al cap de pocs dies, el Govern va anunciar una rebaixa de l’IVA considerable, cosa que pal·lia, encara que insuficientment, el desastre econòmic que ens ve a sobre i, per tant, m’obliga (ens obliga a molta gent!) a buscar-me la vida a la recerca de preus més assumibles i a presentar-me, entre setmana, a l’oficina física per provar de gestionar-los.

Em dol no haver-ho pogut arreglar telemàticament perquè això em complica la vida una mica més i perquè tot plegat em fa desconfiar de les companyies energètiques. Donat que la tarifa a la qual em vull passar és més barata, o la companyia té poc interès en el canvi i no posa prou personal per atendre les demandes dels seus clients o és que tota Espanya s’ha llevat aquest dissabte amb la idea de fer el mateix que jo. No sé si tot és més complicat o si jo soc cada vegada més carallot.

Les dues coses.