Desgavell

Vagi per endavant que estic terriblement constipat des de fa quinze dies. Amb les vies nasals embossades, em passo el dia i la nit respirant per la boca i això em deixa exhaust i em posa de mal humor. Deu ser per això que em mostro més irascible i mancat de paciència davant de les actuacions del PP del Sr.

Feijóo, en particular aquelles que fan referència a la renovació del Consell General del Poder Judicial i el Tribunal Constitucional.En política, ja se sap, sovint s’han de fer tots els papers de l’auca, però tot té un límit. Tirar enrere l’acord en el darrer moment i amb excuses tan peregrines com les que ha donat el Sr. Feijóo per justificar-se és demolidor des d’un punt de vista democràtic.

Ens trasllada el missatge, per si encara en teníem cap dubte, que a la política actual no hi ha marge per als consensos bàsics, aquells que determinen les regles de joc que s’han de respectar per tothom, però de manera particular per aquells contendents perdedors d’una determinada contesa. Aquesta és la gràcia de la democràcia, el perdedor accepta la derrota, felicita el guanyador i es posa a la seva disposició per implementar allò que convingui al consens bàsic. I de fet sempre havia estat així, fins a la irrupció dels neopopulismes encarnats en personatges com Trump i Bolsonaro i que han tingut en el PP un reflex, més tímid si volen, però igual de nefast.

Què busca sinó qualificar d’il·legítim el Govern de Sánchez o demonitzar els independentistes catalans i els diputats de Bildu o ara barrejar el compliment de la constitució per a la renovació dels màxims òrgans del poder judicial amb la hipotètica reforma del codi penal? Justificar que a l’enemic no se li pot donar ni aigua passa per elevar a aquest rang aquell que només és un adversari, i el que és pitjor, els i les votants dels altres partits en soldats de l’enemic. Un autèntic desgavell que fa massa temps que dura i que amenaça de quedar-se durant una bona temporada entre nosaltres o fins que passi alguna cosa irreparable, catàrtica, disruptiva. Ho hem vist aquests dies a casa de Nancy Pelosi i en tindrem l’oportunitat de veure-ho en els propers dies al Brasil.

Jo, per si de cas, creuo els dits i continuo prenent-me Couldina a tota pastilla.