Errors

Reconec que com molta altra gent, fa dies que en matèria de feminismes estic perdut. Sempre havia pensat que del que es tractava era d’igualtat i que les dones fessin, sense por a les conseqüències, allò que els vingués de gust. L’anomenada llei del només sí, és sí ens ho ha posat a tothom molt difícil per capir què era el que es pretenia. Ara bé, després de tot el soroll que l’ha acompanyat, ningú podia imaginar que la seva aplicació acabés derivant en una reducció quasi sistemàtica de penes per als subjectes condemnats per delictes sexuals. Però per si això no fos prou dolorós, hem assistit a un espectacle de declaracions per part de la Ministra d’Igualtat i de col·laboradors seus autènticament incomprensibles. Hi ha qui ho ha qualificat de supèrbia intel·lectual, un mal que sovint acostumen a patir les persones instal·lades en els radicalismes. Tal com van les coses em sembla que acollir-se al biaix de gènere dels jutges, no només és inexacte sinó que és extremament perillós i inconvenient. Alguna cosa s’ha fet malament en el redactat de la llei si resulta que hi ha una allau de reduccions de penes per als depredadors sexuals i crec que la Ministra faria bé a reconèixer-ho, com més aviat millor. A aquestes alçades de la pel·lícula ningú no hauria de parlar des d’una suposada superioritat moral. Això requereix dogmes quasi religiosos que ho emparin, dels quals ja no disposem perquè la història els ha anat posant a lloc. No hi ha receptes màgiques ni motllos que encaixin en cada situació. Per això encara em costa més entendre l’actitud de Pablo Iglesias i la resta de podemites envers la figura de Yolanda Díaz, a qui de manera permanent se la vol col·locar a la picota amb una actitud molt agressiva. Ja sé que van néixer de la confrontació entre allò nou i allò vell, entre els de dalt i els de baix, entre la casta i la resta però els nous temps que ells aspiraven a representar en exclusiva ja no poden assumir més fractures. Se n’han creat tantes i tan matusseres que ha arribat l’hora de sumar, d’aglutinar, de convergir des de la humilitat amb quanta més gent, millor. Reconèixer els errors i disculpar-se seria un primer pas que tampoc no hauria de costar tant. Dic jo.