Nadal'22

Escric això el matí de Nadal més lluminós que mai no he viscut. I no és pels llums de Nadal dels carrers, sinó per l’absència de boira. A Bellpuig fa un sol que espetega les pedres i això em sembla memorable.

Acostumats com estem a sentir parlar dels efectes nocius del canvi climàtic, em semblaria hipòcrita no destacar-ne els pocs aspectes positius que comporta, almenys enguany, per als habitants de la plana de Lleida. Aquesta solana conforta tant el cos com l’ànima, il·lumina i no enlluerna, escalfa i no crema i, això sí!, ens confon perquè no sembla casa nostra i no sembla Nadal. Encara ho deu semblar menys a l’Argentina, però.

Primerament, perquè ells gaudeixen del cicle austral del temps i ara enceten l’estiu i, segonament, perquè a més han guanyat el Mundial i s’han tornat literalment bojos d’alegria. Ben mirat, hi ha quelcom d’inquietant en la gernació que surt al carrer per celebrar una victòria esportiva, enmig del desgavell polític i econòmic en què viuen des de fa anys i panys. És com si la boutade de Bill Shankly, el mític entrenador del Liverpool, s’hagués encarnat en el poble argentí.

Ja saben: alguns diuen que el futbol és una qüestió de vida o mort i s’equivoquen, perquè el futbol és molt més important que això. Veient com els argentins han omplert de gom a gom els carrers de Buenos Aires i com alguns es llençaven literalment des d’un pont sobre l’autocar dels futbolistes, Shankly tenia tota la raó. Com molts de vostès, me n’alegro per Messi i pel poble argentí, però tot plegat em sembla, com he dit abans, inquietant.

De la mateixa manera que m’inquieta tot el que ha passat al Constitucional aquests darrers dies. Malgrat que alguns semblen alegrar-se’n, tot comparant la present actuació de l’alt tribunal amb el que va fer al voltant del procés independentista. Curiosament, aquells que presumien de passar pantalles a tota velocitat no s’adonen que la pantalla actual és molt més perillosa i difícil que la seva, que ja és pràcticament aigua passada.

Em sorprèn que un demòcrata se senti confortat amb l’actual crisi institucional al Regne d’Espanya, però que, a més a més, es pensi que hi pot sucar pa per treure’n un rèdit a aquest atzucac em sembla delirant. .