PAS A NIVELL
Impunitat
Sabem que Alves ha estat un dels millors futbolistes que ha tingut mai el Barça. Un jugador especial, un animal competitiu d’aquells que encomanen el seu entusiasme als companys i seguidors. Un tipus que estimes quan juga al teu equip i que odies quan juga al contrari.
Un paio divertit i amb una personalitat molt particular que l’ha situat sempre a l’ull de l’huracà mediàtic. Sabem que encara ara és el jugador que ha aconseguit més títols com a esportista professional. Sabem que després de formar part del millor Barça de la història va tancar l’estada a Barcelona per acabar-hi tornant l’any passat per preparar el Mundial de Qatar amb la selecció brasilera i ajudar l’equip en hores baixes.
Sabem que a tocar dels quaranta era un home que havia triomfat a la vida, que havia guanyat molts diners i una posició més que influent a nivell internacional. Sabem que ara jugava al Pumas mexicà, on probablement estava posant punt final a una trajectòria professional espectacular. Sabem també que, donat que la mare de la seva parella –catalana, jove i escultural, per cert– estava molt malalta i amb risc de mort imminent, va demanar permís al seu club per venir a Barcelona a compartir amb la família els seus instants finals, com fan totes les famílies que poden.
No sabem, però, per què va acabar anant a una discoteca on, segons la denunciant i la policia, va agredir sexualment una noia que podia ser la seva filla fins a violar-la en un quarto de bany de la zona VIP. També ignorem per què va comportar-se com un depredador que, un cop assolit el seu objectiu, va marxar del lloc dels fets, sense immutar-se i sense cap mena de remordiment. No sabem tampoc per què (o no sabem explicar-nos-ho) homes tan poderosos i professionalment tan respectats com ara Weinstein, Domingo o Spacey van preferir forçar unes pràctiques sexuals que haurien pogut obtenir fàcilment per altres vies menys perilloses i immorals.
De fet, només sabem el que diuen els Mossos, que després d’escoltar les seves declaracions i de veure’l canviar de versió tres vegades creuen que el Dani se sentia impune. Com el rei emèrit, com els capellans pederastes, com aquells que són i se senten poderosos arreu del món. Una merda, vaja.