Gael

Desacostumadament, ens hem passat tot l’hivern sense anar a Portbou. Feia més de quatre mesos que no hi anàvem per diverses qüestions personals que ara no venen al cas. Com sempre, he aprofitat per fer de la lectura la meva activitat principal en aquests dies de lleure i de retrobament amb les amistats empordaneses. Anar a Portbou és com tornar a casa. De fet ho és, casa nostra i tornar-hi implica la necessitat de posar-se al dia de la situació del poble. I ara mateix aquí, com a la resta de municipis del país, la principal novetat és la confecció i presentació de les llistes electorals pel proper 28 de maig. Em cito amb el Gael Rodríguez, candidat del PSC a l’alcaldia. M’informa que té pràcticament tancada la llista electoral i que se sent molt optimista respecte del que diran les urnes d’aquí un parell de mesos aproximadament. M’explica els projectes que té per reactivar la històrica estació de trens i el seu rol en el marc de la construcció del corredor ferroviari, de la seva posició respecte del parc eòlic que la GC vol instal·lar mar endins al Golf de Roses i dels problemes de seguretat que el rebuig de la Gendarmeria a l’entrada de migrants a França genera a la vila, la qual, com moltes altres a Catalunya, té una dotació de Mossos manifestament insuficient. Mantenim la conversa en el local que recentment ha inaugurat l’Agrupació Socialista del municipi fins que no s’incorpora a la reunió en Kiki, veterà company de la llista i amic de fa anys i panys, i decidim continuar la conversa tot fent unes canyes de cervesa a la terrassa del David. Els sento parlar del que cal fer amb la ruta Benjamin, de les adequacions que precisa la xarxa d’aigües de la vila i m’emociona la seva il·lusió per entomar la colossal tasca que tenen al davant si les urnes els hi donen la responsabilitat de govern. Tot molt normal si no fos perquè en Gael encara no ha fet els dinou anys. Els farà abans de la jornada electoral i jo espero que la seva elecció el faci conegut arreu del país. Perquè, que un noi tan jove tingui aquesta voluntat de servei públic i el cap tan ben moblat per tirar-lo endavant és un missatge d’esperança molt necessari en aquests moments de tribulació al país, en els quals tot està per fer i tot és possible.