Temeritat

Quatre anys dedicats a la política, s’ho creguin o no, desgasten més que vuit a la vida civil. Si més no, és el que jo crec. Et despullen personalment i professionalment, i, malgrat l’escalf i companyonia de la resta de membres de la teva candidatura, sovint et sents sol, molt sol, davant la magnitud de les expectatives que tu mateix t’has generat, que, malgrat la seva magnitud, no s’aproximen mai a satisfer les dels ciutadans.

Divendres passat vam fer el darrer ple ordinari d’aquest mandat a la Paeria de Lleida i he de dir-los que el vaig viure amb alleujament, ja que marca l’inici del final de la meva dedicació a l’activitat política municipal. Ara mateix, ja els ho dic, estic cansat. Tant, que no he tingut ganes de participar en la manifestació del 1r de Maig, a la qual hauré faltat en els darrers trenta anys una o dos vegades com a màxim. Em sap greu, perquè tinc la impressió que el rol dels sindicats està adquirint una nova rellevància, després d’anys i panys d’hegemonia neoliberal.

El discurs patronal queda en evidència en determinats sectors, en què el salari i les penoses condicions laborals que ofereixen fan que ningú no hi vulgui treballar. Un mercat de treball precaritzat, amb centenars de milers de treballadors i treballadores que no arriben a final de mes acaba per generar, si més no, un estat de benestar feble amb serveis socials manifestament insuficients i consegüentment una democràcia amb peus de fang. Si el país en el seu conjunt vol fer el salt de qualitat que necessita per encarar els reptes que tenim al davant, hem de millorar els salaris que genera la seva economia.

Això comença a no tenir gaire discussió, s’hi posi com s’hi posi la dreta econòmica i mediàtica d’aquest país. I en aquest sentit, la patronal hauria de reflexionar. Possiblement, al PP i a Vox els convingui presentar una imatge nefasta de la situació política i econòmica de l’Estat espanyol per obtenir rèdits electorals.

Em resulta trist, però podria entendre-ho en funció de la seva estratègia de polarització i confrontació constants. Però que ho faci la patronal em sembla patètic. Subcontractar determinades activitats empresarials no és sempre rendible.

Fer-ho en l’àmbit de l’activitat principal és una temeritat.