Saber guanyar, saber perdre

Encara que sembli mentida només han passat deu dies de les eleccions del 28M i a Lleida aquells que les han perdut pretenen fer-nos passar amb el mantra de la dretanització i espanyolització de la política municipal per explicar-ne els resultats. No dic que no tinguin part de raó, però això només explicaria també una part de l’equació, la que té a veure amb l’increment de vots del PP i l’entrada de Vox al Consistori i únicament en aquells aspectes que no tenen a veure amb el treball que ha desenvolupat el futur cap de l’oposició de la ciutat que, agradi o no, ha estat ben valorat també fora del seu electorat natural. Explicar els resultats electorals així em sembla que pretén amagar absurdament els vots que no ha recol·lectat el govern i que en gran part han anat a l’abstenció, particularment aquells que fa quatre anys van anar a ERC, alhora que JxCat resisteix molt millor, tot i compartir electorat amb una seva escissió. També sembla intuir-se un menyspreu pel guanyador de la contesa i els seus votants als quals se’ls vol situar en un espectre que no els pertoca de cap de les maneres, per història i tradició. Un guanyador actual que fa quatre anys va ser qualificat de breu, malgastador, arrogant i festaire però que va saber quedar-se i passar el purgatori de l’oposició, cosa que el Sr. Pueyo i el Sr. Postius ni s’han plantejat en aquesta hora greu de la qual parlen perquè ni tan sols recolliran l’acta de regidor, com ens han dit. Per la meva part, crec a diferència del que publiquen els corifeus indepes que la nefasta gestió de la seva victòria, l’arrogància i superioritat moral republicana amb la qual han tractat els ciutadans i ciutadanes de Lleida hi ha tingut molt més a veure del que voldrien i diuen. Tan important és saber guanyar com saber perdre. El món republicà que reclamava cent dies de cortesia mentre malparlava de l’herència socialista i del deute que arrossegava la ciutat com si fossin il·legítims no va saber guanyar i ara que ha perdut les eleccions, quan encara ni s’ha constituït el nou consistori, actua com si no sabés perdre. Venien a canviar Lleida, deien, i Lleida els ha dit rotundament que així, no, gràcies. Com abans se n’adonin i ho admetin, molt millor per a tothom.