PAS A NIVELL
Sumar
Finalment, el que hi ha a l’esquerra política del PSOE ha estat capaç de confluir en un sol espai. Segons tots els analistes, aquest era un pas imprescindible si es vol barrar el pas a les dretes extremes que amenacen de governar aquest país. Per tant, per a aquelles persones que combreguem amb l’ideari d’esquerres això és una molt bona notícia que ens hauria d’omplir de joia. Potser perquè ha costat massa temps embastar un pacte que era inevitable i perquè assolir-lo ha acabat implicant el sacrifici d’algunes persones rellevants en la construcció d’aquest espai polític on no percebo l’alegria i l’energia que un pacte d’aquesta naturalesa hauria d’inocular entre els seus signants. En particular, Iglesias i els seus seguidors, que, segons les seves pròpies paraules, s’han sentit humiliats i vetats pels seus socis de Sumar, que es pot entendre des d’un punt de vista personal, però que és profundament lamentable des d’un punt de vista polític. Iglesias, Montero, Echenique i tutti quanti, aquells que amb arrogància titllaven tot allò que no controlaven en l’àmbit de l’esquerra de casta, els que venien a assaltar els cels i a passar comptes amb el règim del 78, han tastat la seva medecina i han hagut de claudicar quan els resultats electorals els han declarat obsolets prematurament. Mentre Montero feia del “mantenella y no enmendalla” el seu lema d’actuació i Iglesias sobreactuava el seu paper de mascle alfa de l’esquerra woke als mitjans i a les xarxes, no s’adonaven que se’ls passava l’arròs del lideratge a casa seva, mentre es convertien en persones antipàtiques per a gairebé tothom fora del seu espectre electoral. Tant de bo siguin capaços de passar el dol amb celeritat i s’adonin que ara comença el temps de Sumar sota el lideratge més glamurós de Yolanda Díaz. Lògicament, les esquerres tenim una visió diferent de determinats problemes de caràcter social, de com entomar-los i fins i tot de com solucionar-los. Ningú no se n’hauria d’amagar, però la magnitud i la grolleria del que ens ve a sobre ens ho hauria de fer oblidar immediatament. Si les esquerres no som capaces d’enfrontar-nos-hi unitàriament tot engrescant la nostra gent, és que ens mereixem el que pugui passar en aquest país d’ara endavant.