PAS A NIVELL
Que us bombin!
Les diades de constitució dels nous ajuntaments acostumen a venir carregades d’anècdotes. Del 1979 ençà n’hem vist de tots colors i semblaria que ja res no ens pot sorprendre, fins que passa algun imprevist que ens descol·loca. Enguany, quan semblava que tots els focus mediàtics anirien cap al ple de Ripoll pel seu incert desenllaç, per la magnitud de la victòria d’Aliança Catalana a les seves urnes, perquè el municipi no només és el llegendari bressol del país sinó també el lloc de naixement i de criança de pràcticament tots els terroristes del 17-A, a Barcelona salta la llebre de la manera més impensable. Enmig d’una gran tensió, Trias, l’home tranquil de la burgesia catalana, l’avi que a tots ens agradaria tenir, ha patit per segona vegada el daltabaix d’una derrota inesperada, quan ja estava acaronant el bastó d’alcalde del cap i casal de Catalunya. Amb independència de quines siguin les simpaties polítiques de cadascú, s’ha de reconèixer que una putada és una putada aquí i a Pequín, que diria en Carod-Rovira. I mira que aquesta vegada s’havia presentat representant els valors tradicionals de CiU, defugint els estirabots als quals ens han acostumat els seus companys de partit més juntaires i proposant un plebiscit sobre la seva persona a la qual tothom reconeixia com un senyor de Barcelona. La nit electoral va imposar-se per la mínima al candidat del PSC però en aquesta ocasió semblava que n’hi hauria prou, atesos els capricis de l’aritmètica del que en va sortir i les diverses propostes que havien formulat les respectives formacions polítiques concernides. Vet aquí, però, que s’arriba al dia assenyalat i del barret de copa socialista surt un altre Manel Valls. La proximitat de les eleccions generals, la situació interna de Sumar i la del PP en relació als seus acords amb Vox arreu del país han fet que de nou els planetes s’alineessin, en contra seu. Resultat Collboni, alcalde de Barcelona i el pobre Trias engegant-los a tots a dida d’una manera extremadament humana. Aquest “si jo no soc alcalde, que us bombin a tots”, tot i ser personalment dolorós, no deixa de ser divertit, amb perdó del Sr. Trias. El que ha passat a Ripoll no ho és gens i ens interpel·la a tots i a totes, votem el que votem.