Tintoreres

Després d’uns dies tan emocionants i les corresponents sufocacions, com diu el President Sánchez, convé agafar distància. Res millor, si es pot, que marxar uns dies de vacances. La Pepa i jo avui ens n’anem, per variar, cap a Portbou. Els dies previs els hem dedicat com d’habitud a l’art de triar roba, llibres i tutti quanti per fer la maleta innecessàriament gran i, només per si de cas, deixar la llar gairebé sola en unes condicions mínimes de seguretat i un llarg etcètera de coses que conformen el nostre ritual anual prevacacional. Nosaltres, si més no, som molt de rutines i costums. No sé si ho fa l’edat o el caràcter, però ens trobem més segurs fent les mateixes coses en els moments indicats. Segurament som uns avorridots i potser per això ens amoïnen més que ens encurioseixen les novetats que circulen darrerament pel nostre paradís empordanès. Es veu que enguany als turistes de Portbou els atabalen d’allò més unes tintoreres que s’han atansat sense ser convidades a la platja gran. Només va ser una tarda i pel que sembla aquesta parella d’esquals passavolants ja se n’ha cansat, de la nostra badia, perquè en dies successius se’ls ha vist a ells o a uns parents seus al Port de la Selva i a la cala de Sa Riera a la població de Begur. Però què volen que els digui, no deixa de resultar inquietant, no tant per a la Pepa com per a mi, aquesta possibilitat sobrevinguda que una bèstia gran com aquesta vingui a interessar-se, per no dir a mossegar-te la cansalada pròpia. Encara bo que com a bon exemplar de secà que soc, mai no m’he refiat de la mar salada i ni m’hi endinso gaire perquè de seguit cobreix ni m’hi estic més temps de l’imprescindible per a treure’m de sobre la calorada i la salabror que em resseca la pell. Això sí, tot ho faig amb la displicència i impostura dels ensinistrats a no fer mai el ridícul. Jo estic convençut que ningú ho nota perquè els asseguro que ningú no em mira, malgrat que, mal m’està el dir-ho, a la meva edat podria dir-se que encara faig goig o no faig mania, vaja. En fi, ja em perdonaran les divagacions estivals. Ara mateix, prefereixo distreure’m amb les tintoreres portbouenques, que del tauró fatxa ja ens n’ocuparem al setembre amb l’ínclit President legítim al capdavant. Sí, no?.