Tardor

Sense fer soroll, la tardor ha tornat puntual com cada any. A partir d’ara, pot ser que de dia continuem tenint temperatures agradables però a la nit farà, si més no, fresca. Aviat ens oblidarem que hem passat un estiu asfixiant, perquè la proa del temps encara l’hivern justament perquè tinguem ocasió, més aviat que tard, d’enyorar de nou l’estiu. És la roda del temps que fa que tot giri i torni només per tornar a marxar. Aquesta tardor, per variar, necessitem que plogui. Hem passat bonament l’estiu per unes inesperades pluges al mes de juny i primers de juliol, però fa dos mesos que, en rigor, no cau una gota aprofitable.

Nosaltres hem anat a rebre el canvi d’estació a Portbou i de pas visitar la sogra, que s’hi ha quedat unes setmanes sola. Des de mitjans d’agost no hi havíem tornat. Després de l’estrès de l’estiu els pobles de costa necessiten un període de transició que els transporti de l’abundància estival a l’escassetat de l’hivern. Aquesta tardor, per variar, necessitem que plogui. Hem passat bonament l’estiu per unes inesperades pluges al mes de juny i primers de juliol, però fa dos mesos que, en rigor, no cau una gota aprofitable.Nosaltres hem anat a rebre el canvi d’estació a Portbou i de pas visitar la sogra, que s’hi ha quedat unes setmanes sola. Des de mitjans d’agost no hi havíem tornat. Després de l’estrès de l’estiu els pobles de costa necessiten un període de transició que els transporti de l’abundància estival a l’escassetat de l’hivern. Tot passant per Colera, hem comprovat com la vida es resisteix a desaparèixer de l’espai que ha colonitzat al llarg dels anys. El socarrim negre d’agost ha donat pas a uns vermells tardorals que fan que els arbrers i els matolls ens anticipin que a la primavera revifaran.

En Leo ja ha començat a estudi. Enguany, deixa l’escoleta per començar a l’escola dels grans a primària. Quan ens en vulguem adonar se n’haurà anat a l’institut i li perdrem la pista del tot, com ens la van perdre els nostres pares en el seu moment. La Pepa i jo anem aguantant. Tot fa pensar que podrem arribar a la jubilació treballant, i que de moment la salut sembla respectar-nos. El fill i la jove també van fent. Tenen feina i junts van fent la seva via i criant en Leo. La meva germana, els meus nebots, a la família tot va rutllant, més o menys bé, sense notícies especialment dolentes ni bones.

Tot rutlla segons la llei de la gravetat amb un cert avorriment, amb la nostra conformitat d’adults si no amb la nostra resignació. Ara ja tenim l’edat per saber que tot sempre pot ser pitjor i que ja no tenim ningú que ens consoli incondicionalment. Aquest inici de tardor la mare ha decidit que ja en tenia prou i ens ha deixat completament sols a la Montse i a mi, els seus fills. I clar, estem tristos