Traïdors

Mai no hauria gosat imaginar-me que una sortida de to impròpia del seu càrrec i condició com el de l’insult de la Presidenta de Madrid al candidat a President del Govern acabés com una mena de broma de show televisiu de mitja tarda. Que la Sra. Ayuso digui ara que li sembla indigne que la citin sense venir a tomb en una intervenció en un fòrum en el qual no té dret a rèplica fa gràcia perquè és el que impunement practica a diari la presidenta. En Sánchez l’hi ha tornat, en el moment i lloc que menys s’ho esperava, i amb els seus assessors s’han inventat aquesta broma de la fruita mentre posaven al forn la resposta hiperbòlica acostumada, basada en el “tots ( i totes!) ho fem”, que tants èxits li ha reportat en el passat.En qualsevol cas, la investidura s’ha consumat sense ensurts, si no comptem el disgust momentani de Junts que els va provocar la intervenció de Sánchez, que en la rèplica va ser convenientment reconduïda. Per això, la peperada haurà de valorar quantes manifestacions més és capaç de convocar sense que no se li acabi veient el llautó, que darrere de tant insult, de tant rebuig cap a l’amnistia, no hi ha res més que la frustració del perdedor d’unes eleccions que estaven guanyades de carrer fins a la vigília del 23 J. Que darrere del “no soc president perquè no vull” hi ha les limitacions del seu pacte amb Vox, que el seu tractor no funciona perquè el fan anar amb oli Vox, com li va etzibar el portaveu del PNB en el debat.La situació per a Perro Sánchez no és gens fàcil. Haver de dependre de l’humor de parelles desavingudes en l’àmbit català, basc i el de les esquerres morades serà molt estressant. Però no és menys cert que en la seva trajectòria ha superat situacions que semblaven impossibles. A més, ara compta amb els mecanismes del poder que sempre ajuden.La de Feijóo, però, és una situació pitjor. Ha de combinar duresa i fair play en el seu tracte cap al President. Ha d’esmolar les eines perquè des del sector més ofès del partit li ho demanen i perquè Vox l’empeny a la guerra però al mateix temps sap que no tornarà a governar aquest país si no modera i modula les seves posicions sobre el model territorial de l’estat. El seu rol és encara més fotut que el del traïdor.