La Haine

Fa anys, quan a CCOO organitzàvem al voltant del Primer de maig una setmana de cinema social, vam projectar un film francès anomenat La Haine (1995), dirigit per Mathieu Kassovitz i protagonitzat entre altres per Vincent Cassel, que ens va impressionar. La Haine narra la història al llarg de 24 hores de tres joves, Said (marroquí), Vince (jueu) i Hubert (negre), que viuen en una banlieue de la regió de París, en què es produeixen enfrontaments amb la policia tan inevitables com absurds. Aquests dies terribles que estem vivint a Gaza demostren que no hi ha sentiment humà més poderós que l’odi, perquè fa que en perdem la nostra condició. I ja ens podem posar com vulguem, que no existeix cap bàlsam que guareixi les ferides recíprocament perpetrades en aquella terra irònicament anomenada santa. Per això, les assenyades paraules dels primers ministres espanyol i belga han rebut una reacció tan irada del govern israelià. Els dos prèmiers han dit una veritat tant incòmoda com incontrovertible: Israel ha rebut un atac terrorista absolutament injustificable, però la resposta jueva encara ho és més per desproporcionada, per genocida i per desigual. Netanyahu i tot el seu govern de fanàtics religiosos han fet de la revenja el seu modus operandi i només pararan quan els ho ordenin els EUA, i això difícilment passarà abans que la franja palestina quedi feta, literalment, miques. Òbviament, els primers culpables són els terroristes, però les societats democràtiques no ens podem deixar arrossegar per l’odi en les nostres respostes. Un cop en deixes anar la llavor a terra, rebrota amb una força indeturable. Segurament, el conflicte palestí sigui el que durant més temps ha anat covant l’esclat i la justificació de l’odi per acabar projectant-lo arreu del planeta amb una eficàcia indiscutible. Ho hem viscut als EUA amb la irrupció de Trump i al Brasil amb Bolsonaro, però cada cop ho veiem més a prop, primer a Itàlia i a França i ara als Països Baixos i a Espanya. La deriva fatxa del PP, anant de la maneta de Vox, ho evidencia cada nit en les manifestacions de militants davant de la seu del PSOE i en cada declaració pública dels seus líders, de dia. Saben, demòcrata només ho és qui accepta la derrota en unes eleccions.