De petits, xivatos

En el tercer capítol de la impressionant tercera temporada de The Crown que acaba d’estrenar Netflix, el duc d’Edimburg visita el poble gal·lès d’Aberfan després que el col·lapse de l’escombrera d’una mina de carbó hi matés 144 persones –116 nens– l’any 1966. Quan torna a Buckingham, explica a Isabel II que aquella pobra gent, en comptes de reaccionar amb ràbia, es va posar a cantar un himne esborronador.

–Has plorat? –li pregunta Isabel.

–Quina pregunta és, aquesta? –respon Felip, irat. He plorat, sí! És clar que he plorat!

Les paraules del duc confirmen a la reina el que ja intuïa: que és monstruosa. Una dona que no sap plorar. La monarca viatja un dia després a Aberfan i s’eixuga davant les càmeres un ull sec. Isabel no va plorar quan els seus pares li van explicar atrocitats de la guerra, ni quan va néixer el seu primer fill, ni quan va morir el seu pare. No en sap. Demana que li posin el cant gal·lès. S’asseu, sola, al palau. Escolta la música. La càmera avança des del darrere. El capítol, una obra mestra, deixa escapar l’oportunitat de finalitzar sense ensenyar-nos la cara. De deixar-nos en el dubte de si aquell monstre és capaç de tenir una llàgrima. La té. Una de sola. Li cau per la galta.

A Espanya, els monstres som naltros. Monstres o imbècils. Naltros som els mitjans de comunicació, els jutges, els fiscals, els ciutadans que permetem que diguin que els reis són inviolables. Que ho serien encara que juguessin a atropellar ancians per matar l’avorriment. La Constitució no diu això; diu que ho són en actes públics refrendats pel govern, no en els privats. Però els jutges i els fiscals diuen que les animalades que Corinna imputa al rei caçador d’elefants no poden ser jutjades perquè és inviolable en tots els seus actes, també en els privats. I naltros, com qui sent ploure. Una de dos: o les lletgíssimes coses que Corinna diu de l’emèrit han estat refrendades pel govern, cosa que posaria els pèls de punta, o els jutges i els fiscals donen al rei més immunitat de la que diu la Constitució per una raó que no puc entendre, tret que tinguin una vocació de mamporreros que els fa ser més monàrquics que el monarca.

Potser és això.

Potser de petits (ja) eren xivatos.