Un rar ofici, la poesia

Llegeixo manuel Vilas:

“Yo luché por intentar vivir de la poesía, no porque no supiera ganarme la vida de otra forma, sino porque quise que la poesía tuviera sentido en este mundo. Fracasé en eso. Pero es también el fracaso de toda una cultura literaria y de todo un país. No se trata de dinero, se trata de la dignidad de la poesía bajo el capitalismo. Se trata de tomarse la poesía en serio. No tomarse la poesía en serio me parece una aberración moral propia del subdesarrollo. (...) Poetas miserables de la tierra, alzaos en armas. Mirad a ver si os dan dos dólares por un verso.”

Curiosa manera de raonar. De la poesia, com de la música o d’un bar, en pots viure si hi ha persones –o administracions– que paguen pel que fas. Si el fuster que munta mobles aquests dies a casa meva no tingués clients, hauria tancat la fusteria. Un poeta segueix fent versos encara que els seus llibres no donin ni per a mig mes de lloguer. Tothom pot ser poeta encara que no tingui ni la més remota idea de mètrica. No tothom pot ser fuster.

Llegeixo més Vilas: “Las mil veces que habré oído decir: es un poeta verdadero, o es un escritor verdadero, con todas sus variantes. No he oído decir nunca es un taxista verdadero, o es un guardia civil verdadero, o es un fontanero verdadero. Da que pensar.”Da que pensar, sí, però ell no s’hi esforça gaire.

Ja ho sé: el que diu és ficció. Hipèrbole. No ho diu ell; ho diu un personatge, i se suposa que el que diu fa riure. Però ell no viu de la poesia, i se’n queixa; hiperbòlicament, però se’n queixa. I després de queixar-se’n escriu articles en els quals diu el que diu. Què diu? Que “el rey me sacó de pobre”. Sí: el rei que cobra comissions de 100 milions per fer d’intermediari en obres de l’AVE a l’Aràbia esclavista, misògina i esquarteradora de periodistes “sacó de pobre” Manuel Vilas. (Cercas el supera: “quien mejor encarna los valores republicanos”, diu, “es el rey”). Vilas escriu els articles que escriu i és finalista al Planeta (l’any que el guanya Cercas). No dic que sigui finalista del Planeta perquè escriu els articles que escriu; dic que escriu els articles que escriu i és finalista al Planeta. I que cadascú pensi el que vulgui.

Jo també.