Desgraciats

Aquests dies de confinament podem recuperar a la tele la pel·lícula Sufragistes, que ens escup la vergonya en tota la cara. El Regne Unit va veure bé que la meitat de la humanitat –totes les dones– no participés en la presa de decisions fins al 1928. A Espanya va ser fins al 1931. Produeix una vergonya infinita pensar en els trapiellos i els savaters i els azúas i els marías que defensaven a la Londres de fa un segle que les dones no havien de votar perquè això és el que deia la llei; o en els que aplaudien a l’Espanya de fa 150 anys que una persona pogués ser propietat d’una altra perquè això és el que deia la llei; o en els que defensaven a la Sud-àfrica de fa mig segle que un negre no pogués relacionar- se amb un blanc perquè això és el que deia la llei; o en els que deien a l’Europa de fa 4 segles que les bruixes s’havien de cremar perquè això és el que deia la llei. Segur que tots s’han indignat, si han vist Sufragistes, amb la repugnant discriminació de la dona. Algú hauria de dir-los que els equivalents dels homes que la defensaven a la Londres de fa un segle amb l’argument del compliment de la llei avui són ells. S’ofendran, és clar, ho trobaran una falta de respecte, però quan ens ofèn la imatge que veiem a l’espill, resulta grotesc acusar d’irrespectuós l’espill. Aquesta setmana els funcionaris de la Generalitat que havien de decidir si els presos polítics podien confinar-se a casa es van llevar amb un cap de cavall entre els llençols. L’amable obsequi procedent del Convento de las Salesas Reales no ha merescut cap comentari dels que s’ofenen amb el que veuen a l’espill. Nou persones innocents estan empresonades per raons d’Estat com si fóssim en temps de Dreyfus i els intel· lectuals de referència de la democràcia, en comptes d’escriure J’accuse, miren cap a una altra banda i callen.

Com diu el meu amic Pere Rovira, un intel·lectual que només sap dir que s’ha de complir la llei (encara que sigui injusta, encara que s’apliqui violant drets fonamentals) és un desgraciat.

Ho és, afegeixo jo, en la setena i la vuitena accepcions del diccionari d’una RAE de la qual alguns dels ofesos formen part –i d’altres en formaran–.

Lamentable, desacertado, poco oportuno, despreciable, ruin.