Jo acuso

jo acuso els governs d’Espanya i de Catalunya d’haver abandonat els nostres vells i els nostres nens. Jo els acuso d’haver tret l’exèrcit al carrer mentre els pobres ancians morien en la més trista soledat (vint només a Balaguer!) perquè no havien fet tests als cuidadors. Jo els acuso de perpetrar un maltractament infantil que passarà a la història com una de les pitjors infàmies d’aquest país i que durant 43 dies, fins ahir, t’ha fet imaginar diàlegs als balcons que trenquen el cor:

Nen: per què no puc sortir al carrer, papa?

Pare: perquè et podries contagiar una malaltia.

Nen: i aquell senyor que porta un gos no es pot contagiar?

Pare: sí, però vigila de no apropar-se a altres persones.

Nen: i aquells senyors per què van junts al cotxe, papa?

Pare: són policies i vigilen que les persones no s’apropin.

Nen: però si ells estan a prop no es poden contagiar, papa?

Pare: sí.

Nen: i aquell senyor que compra tabac, no es pot contagiar?

Nen: i per què no puc sortir sense apropar-me als altres?

Pare: no ho sé, fill.

I el pare fa un bes a la criatura mentre li dol en l’ànima que hagi estat 6 setmanes tancada i pensa que ni el fill ni cap persona amb sentit comú pot entendre les decisions d’uns governants que tracten millor els gossos que els nens. Jo acuso la Generalitat de tenir por de la llibertat i voler-nos com ciutadans de Corea del Nord quan proposa geolocalització i carnet immunològic. Jo acuso, amb Cernuda, “un pueblo adoctrinado” que estava predestinat “a acabar adorando las cadenas / y a que ese culto obsceno le trajese / adonde hoy le vemos: en cadenas, / sin alegría, libertad ni pensamiento”. Jo no soc com tants intel·lectuals que veuen que condemnen l’innocent Dreyfus per raons d’Estat i miren cap a una altra banda. Jo acuso l’Estat de maltractar les persones més vulnerables i més innocents, i deixo constància escrita que no accepto aquesta barbaritat, i espero que la història assenyali les autoritats com a culpables d’una barbàrie per la qual hagin de respondre davant dels tribunals.

Jo acuso els nostres governants i aplaudeixo els nostres vells i els nostres nens, els grans oblidats.