Tractar-nos d'idiotes

–Recordes tot el que havia de passar fa 25

anys quan van

dir que treien el fossat del Camp Nou? I què va passar? No res!

–Jo vaig veure volar un cap de tossino.

–L’hauries vist igual amb el fossat. Els ciutadans d’aquest país són més responsables del que creuen els seus governants.

–Estàs obsessionat. Busques exemples de fa 25 anys per criticar la gestió de la pandèmia.

–No és meu. És del meu barber. I ara te’n donaré un d’actual de la perruquera de la meva parella, que no podia sortir a passejar amb els fills per camins solitaris del costat de casa, no fos cas que contagiessin un pardal.

–L’epidèmia era imprevisible.

–Però s’ha fallat en les coses importants i ho amaguen atemorint-nos. La por és contagiosa i el poder l’ensuma. Charles Simic diu: “La por passa d’home a home / sense saber-ho, / com una fulla passa la seva tremolor / a una altra. // De sobte tot l’arbre tremola / i no hi ha ni rastre de vent”.

–Redéu, que no n’hi ha! 27.000 morts!

–Que no són culpa d’una mare que passeja amb dos fills per un camí solitari, sinó d’uns governants que no tenien tests i no van protegir els sanitaris. Ens falten al respecte. Així ens han fet creure la mentida de la impunitat del rei durant 40 anys.

–Ja està! L’altra obsessió!

–T’explicaré aquesta obsessió amb un diàleg dins del diàleg:

–[Rei, als assessors]: Me’n vaig a ingressar 100 milions a Suïssa.

–[Assessors]: Majestat, no sabem què en pensaran, d’això, els súbdits.

–[Rei]: Jo puc fer el que vulgui, delictes inclosos. Si tenen dubtes, que preguntin al Tribunal Constitucional.

–Torno a ser jo. Ens prenen el pèl. Això és tot.

–Veig que tens molta fe en els diàlegs.

–Una fe platònica.

–Però el teu protagonista no és Sòcrates.

–No. És el campechano.

–Igualet.

–Els diàlegs em van bé per a la salut mental. M’imagino que ets el meu psicoanalista.

–El necessites. Això del rei i els assessors t’ho inventes.

–Però no que els governants i el Tribunal Constitucional ens tracten d’idiotes, i a alguns xivatos que hem vist els últims dos mesos als balcons tant se’ls en fot.