Una presa de pèl

la consellera Vergés va venir divendres a Lleida a prendre’ns el pèl. Es va limitar a parlar-nos de la necessitat de posar-nos la mascareta que ella no portava, a diferència dels companys de taula de la roda de premsa, i va negar que passaria el que sabia que anava a passar. “Fernando Simón ha dit que la Generalitat es planteja el confinament del Segrià”, se li va dir; “no sé d’on ho ha tret”, va respondre una consellera que era conscient que en aquells moments s’estaven fent els preparatius per tancar la comarca. Un company del diari que té bones fonts als Mossos va saber que el confinament era imminent. Un altre que les té a Salut ho va preguntar i li van contestar una altra cosa. Va insistir i es van fer els sords, com la canalla que es tapa les orelles quan li diuen una cosa que no vol sentir. A les deu del matí de dissabte el Govern anunciava el confinament i donava de temps fins a les quatre de la tarda per tornar al Segrià als que eren fora. Centenars de lleidatans van tornar amb nervis i presses de la muntanya o de la platja i, passades les quatre, van veure com la Generalitat precisava que els que no havien tornat ho podrien fer l’endemà o quan fos. La gestió dels governants d’aquí i d’allà amb aquesta pandèmia els darrers tres mesos i mig passarà a la història de la infàmia. Van tancar els nens durant sis setmanes sense deixar-los ni tan sols sortir deu minuts a passejar amb els pares per un camí solitari mentre el virus provocava la mort de milers de vells indefensos en residències. No han fet tests ni han protegit els sanitaris, que s’han contagiat i han contagiat, mentre tancaven inhumanament malalts mentals i discapacitats. Sé de persones grans que estaven una mica desorientades abans de l’estat d’alarma i ara les han hagut d’ingressar perquè han perdut completament el cap; d’adolescents que han tingut brots psicòtics mentre estaven confinats; de dones i nens que han hagut de passar un mes i mig tancats a casa amb els seus maltractadors. Els governants no han fet la seva feina i culpen els ciutadans. Rudyard Kipling té un epitafi de guerra que diu: “Si algú us pregunta per què hem mort,/ digueu-li: Perquè els nostres pares van mentir.” El que tinc ganes de dir de la gestió de la pandèmia és el que els morts de Kipling dirien als seus pares.