Porqueria nacionalista

Agraeixo al meu govern que no barregi la pandèmia amb porqueria nacionalista com la bandera de 25 metres que recorda les víctimes des de la setmana passada a Madrid.

Li agraeixo això, però no li perdono que abusi del poder. L’altre dia anava en cotxe amb la meva parella i ens van parar dos policies. Un em va dir: “estira el braç.” Ho vaig fer i vaig tocar la companya. “Veus? No esteu a dos metres.” “Vivim junts”, li vaig dir. “És igual; que es posi al darrere.” Els policies van pujar al cotxe patrulla i es van posar tots dos al davant, tot i tenir entorns diferents. No perdono al meu govern que en comptes d’enviar la policia a perseguir irresponsables que fan botellons, ens tanqui a tots amb un toc de queda i ens tracti com si fóssim idiotes i visquéssim a Corea del Nord. Durant els 8 mesos de pandèmia només hi ha hagut a tot Espanya 11 contagis en actes culturals. Onze d’un milió. Un 0,001 per cent. No perdono al meu govern que amb aquestes dades em digui que no puc anar a un concert o al cinema. Sóc partidari d’aplicar restriccions dures contra la Covid si són eficaces, però no estic disposat a renunciar als meus drets per mesures estúpides. No perdono al meu govern que, quan els epidemiòlegs aconsellen demanar l’estat d’alarma per aplicar certes restriccions, no ho faci per no cedir competències, posant en perill la salut pública com fan alguns jutges que, en el millor dels casos, al·leguen raons formals i, en el pitjor, discuteixen els arguments dels científics com si fossin vulgars miguelbosés. No perdono al meu govern que no sortís en defensa de la seva gent quan la Moncloa ens va tancar a casa durant tres mesos, una mesura que no ha servit de res (tenim els pitjors resultats d’Europa) i ha perjudicat la salut dels nostres infants, els nostres discapacitats i els nostres ancians, una infàmia per la qual espero que els polítics hagin de respondre davant de la història i els tribunals.

No li perdono tot això, però li agraeixo que no barregi la pandèmia amb autèntica porqueria nacionalista com l’himne espanyol que va sonar matí i tarda la passada primavera a l’hospital Ifema de Madrid. Si algú pensa que exagero quan parlo de porqueria, que s’imagini les plantes Covid de l’Arnau sonant-hi cada matí i cada tarda Els Segadors.