Que els condemnin!

Jo Crec que hi ha pillos perquè hi ha puritans. Sempre recordaré la remor de fons que se sentia en les crítiques a l’exconseller Ausàs quan els Mossos el van detindre. Li deien pringat per emmerdar-se en una rucada com el contraban de tabac. Molt millor Gürtel, on va a parar. La simpatia amb què veiem el pícaro és la primera causa de l’hecatombe física i moral d’aquest país. Pillos i puritans són dos cares d’una mateixa moneda. El típic company de generació que era marxista leninista i avui és tan conservador que a la seva dreta només hi ha la paret –o l’abisme–, com si un dels efectes secundaris de l’artrosi fos tornar-te fatxa. Hi ha pillos perquè hi ha puritans, sí. I per què hi ha puritans? Perquè sempre hi ha gent que té por que algú, en algun lloc, sigui feliç com n’he estat jo aquesta tardor amb la lectura d’un magnífic llibre encara inèdit d’un amic que cita això de Pla: “La felicitat col·lectiva no existeix. Si algun dia la sentiu prometre, no hi perdeu gaire el temps. La felicitat és una qüestió personal, individual. És una il·lusió de l’esperit que pot produir-se en una època tardana de la vida. De cinquanta a seixanta-cinc anys es pot ser feliç. (...) Quan l’home arriba a aquesta latitud, algunes incògnites s’han aclarit. (…) L’home assaboreix –amb poques dents, és clar– el gust, el saber dels dies. Aquest saber, que en la joventut està caracteritzat per la més dispersa i buida generalització, esdevé ara un saber concret. Divagar és dolorós. Concretar és plaent.”

Ok.

Concretem.

Hi ha pillos, i hi ha pícaros, i hi ha puritans, i hi ha fatxes per l’artrosi, i hi ha presumptes delinqüents que cada dia són menys presumptes. La residència de Tremp, en la qual 60 ancians han mort per Covid en tres setmanes i en la qual els nostres vells s’han de rentar la roba a la pica del lavabo perquè no hi ha servei de bugaderia, l’altre dia va trucar al fill d’un resident per dir-li que la zona del seu familiar, que havia mort feia una setmana, ja era verda i podria fer activitats. M’agradaria que em toqués el Gordo demà. M’agradaria que em toqués per contractar els millors advocats del món i portar els responsables d’aquesta infàmia, els del bisbat i els de la Generalitat, a la banqueta dels acusats. I trobar proves contra ells. I que els condemnin.