Rucades

Els que col·loquen la poesia per sobre de tots els gèneres, de què parlen? Llegeixo una entrevista a José Ángel Valente publicada a Babelia el 1999. Diu que una vegada se li va aparèixer el dimoni a Silos. “Una noche sentí la presencia del demonio. Lo vi de perfil y era como un animal extraño, que defecó en mi habitación. La habitación se llenó de un olor malísimo y pestilente.” El periodista, fent molt bé la seva feina, li pregunta si l’endemà va veure els excrements. “No. Me quedé rendido después de esta tensión visionaria, pero al alba no había nada. Entró la luz, y la luz, ya se sabe, deshace los monstruos.” M’agraden els comentaris que es comenten sense comentaris.

Els que col·loquen la justícia per sobre de tots els poders, de què parlen? Se suposa que executiu, legislatiu i judicial són independents. Si algun hagués d’estar per sobre dels altres, hauria de ser el legislatiu, que representa la voluntat popular. És normal que el Congrés retallés l’Estatut de Maragall. Ja va passar el 32 amb el de Núria i passarà sempre perquè és una qüestió de majoria demogràfica (la castellana). El que no hauria de ser normal és que la justícia el retallés més. El TC es va carregar el pacte constitucional que diu que l’Estatut ha de ser aprovat en referèndum i pels parlaments català i espanyol. Quan aquestes 3 condicions es donen, els jutges no poden tocar ni una coma. Montesquieu es posaria les mans al cap. També ho faria amb els arguments de la Fiscalia contra els indults als presos polítics. Com ha dit Javier Melero, són arguments respectables si es diuen a un cambrer en una barra de bar, però intolerables al Suprem. L’important no és que diguin que no s’ha complert prou pena quan a Barrionuevo i Vera, condemnats a 10 anys, els van indultar en 3 mesos, i el torturador Galindo, condemnat a 71 anys, va ser alliberat en complir-ne 4. L’important és que diguin que no se’ls pot indultar perquè aniria bé a certs partits polítics i, alhora, neguin que hi hagi presos polítics.

Alguns juristes, com alguns poetes, creuen que poden dir les primeres rucades que els passen pel cap. I estampar a sota el segell de la Fiscalia, en el cas de quatre fiscals salvapàtries del Suprem.