Josep Grau

L’abril del 1932 l’ajuntament de Guissona va viure un ple molt tens. S’hi discutia si s’havia de treure els símbols religiosos del cementiri, una polèmica que durava des de la proclamació de la República un any abans. Des del públic van cridar: “Tireu-los de dalt a baix.” L’alcalde va dir a l’agutzil que avisés la Guàrdia Civil. Van aparèixer el comandante de puesto i dos guàrdies més, i tres regidors republicans van marxar demanant al secretari que fes constar que se n’anaven perquè no es repetissin a Guissona els fets d’Arnedo, a la Rioja, on 4 mesos abans la Guàrdia Civil havia disparat contra desenes de persones en una protesta laboral i n’havia matat onze (una setmana després que uns jornalers linxessin 4 guàrdies civils a Castilblanco, a Badajoz). Així ho va fer constar Josep Grau Morros, secretari de Guissona durant 45 anys. El meu avi.

(Un parèntesi per parlar de Carme Pujol Cisteró, la meva àvia. Igual que el seu home, escrivia un català modèlic sense haver-ne estudiat. Se sabia l’obra de Verdaguer de memòria i llegia cada dia dos diaris, La Vanguardia i El Correo Catalán. Tres des que va aparèixer l’Avui. A la nit pujava al pis de dalt, on vivíem naltros, a discutir sobre el que havia llegit. La vaig veure morir, als 96 anys, caient a plom quan posava flors a una meravellosa marededeu gòtica d’alabastre que tenia a casa. Dubto que vegi moltes morts més, i estic quasi segur que no en veuré cap de tan poètica).

He conegut el ple de l’any 32 per un llibre de l’historiador Joan Fornsubirà que es publicarà aviat. L’obra recull altres polèmiques a la Guissona republicana, com la provocada per la voluntat de posar a dos carrers els noms de Fermín Galán i Ángel García Hernández, els dos capitans de Jaca que es van aixecar contra la monarquia el desembre del 1930 i van ser executats a Osca (Galán va ordenar foc al batalló d’afusellament i va morir cridant “¡Viva la República!”). També es va discutir si el sereno havia de dir “alabat sia déu” abans d’informar de l’hora i el temps, i si s’havia de treure una placa que deia “no renegueu”. Noranta anys després un jutge ha portat a judici Willy Toledo per dir Me cago en Dios. Doncs això. Cagondeu.