Explicació senzilla del món

Isabel Ayuso va anunciar l’altre dia que fixarà per llei que s’estudiï en castellà a Madrid. Em sembla bé prendre mesures per evitar que l’islandès substitueixi el castellà en aquesta comunitat. El mateix dia una televisió denunciava que els jugadors del Bilbao parlen basc per despistar el rival. Els del Borussia de Dortmund fan el mateix. Parlen castellà d’Àvila, però quan juguen contra el Madrid parlen alemany per despistar Cazorla i Sergio Ramos. Manuel Vilas és un escriptor magnífic que de tant en tant diu bestieses tipus “el rey me sacó de pobre”. Des que ha adquirit aquest estrany costum li plouen ressenyes ditiràmbiques al Babelia, queda finalista al Planeta i li donen beques per anar a Itàlia. “Vine a la ciudad de Roma/ en un vuelo comercial,/ sentado en mi asiento/ como uno más en este mundo”, diu en el llibre Roma (Visor, 2020), en el qual talla les frases perquè coli com a poesia un text que sense talls és prosa infame. I idiota: com si en un avió es pogués anar dret com al metro! Vilas diu que el castellà és una llengua bella perquè et permet comunicar-te amb molta gent. De la qual cosa es dedueix que el català és una llengua lletja. Narcís Oller li va haver d’explicar a Unamuno que els obrers de la Catalunya del XIX havien de parlar català perquè fossin creïbles. Un dels grans mèrits de la Divina Comèdia és que està escrita en florentí. Petrarca va escriure Àfrica en llatí i no val res perquè si volem un poema èpic en aquesta llengua en tenim prou i de sobres amb l’Eneida. Al nen Margarit li van voler arrencar la llengua que li parlava l’àvia. Encara hi ha, entre esbarzers, aquella e tancada de Lleida que va perdre. Haver salvat la llengua el va deixar a mercè d’una gent que era la seva. Pla: “L’única base segura de comprensió i d’expressió, l’única pedra de toc granítica és la llengua que ens ha ensenyat la mare. Si ens falta això ens falta tot.” Com és possible que persones intel·ligents no entenguin una cosa tan simple? El món sembla massa complicat per respondre certes preguntes, però Quevedo en va saber donar una explicació senzilla. “. Todos los que parecen estúpidos lo son, y además también lo son la mitad de los que no lo parecen.”