Un país d'imbècils

“Toda esta gente está en contra de la inteligencia. Si triunfan, España va a convertirse en un país de imbéciles.” Aquestes paraules revelen el dolor d’Unamuno en adonar-se del seu error en la valoració del cop feixista. Són paraules per a la fi d’un món i així, Palabras para el fin de un mundo (2020, Filmin), es titula el magnífic documental que acredita el quasi indiscutible assassinat de l’escriptor a casa seva amb l’única i més que sospitosa presència del falangista Bartolomé Aragón. No és fàcil adonar-te de què passa en el moment que passa. Després de la tardor del 2017 desenes de persones em van dir –segur que a tu també– que ja sabien que la policia pegaria i hi hauria penes de 12 anys de presó, però ningú m’ho havia dit abans –segur que a tu tampoc–. Quines coses. L’intel·ligentíssim Unamuno va preveure moltes barbaritats. “Cómo puede fascinar a una masa humana ese pobre führer, un deficiente mental y espiritual”, va dir de Hitler quan va guanyar les eleccions i ningú sospitava les monstruositats que vindrien. D’Azaña va dir: “Es un escritor sin lectores y será capaz de hacer una revolución para tenerlos.” Però no va preveure l’horror falangista. Franco va justificar l’aixecament amb les paraules llibertat, igualtat i fraternitat –has llegit bé– i Unamuno es va oferir “como Fray Luis de León, con la mano tendida, en gesto de calma y paz”. Un error catastròfic del qual es va adonar sobretot a partir de l’afusellament de Lorca i que el va enfonsar en un sentiment de culpa terrible que va intentar expiar, amb una valentia inoblidable, amb les impressionants paraules contra l’imbècil Millán-Astray a Salamanca. El CIS de Tezanos va fer una enquesta l’altre dia a una persona de casa meva i li va preguntar si no hauria de ser president per llei el més votat, si és just que un vot de Barcelona valgui menys que un de Lleida i totes les bestieses demagògiques que hauria escrit qualsevol assessor de Salvador Illa. No li va preguntar què li sembla que un partit republicà com el PSOE defensi la monarquia i continuï dient que és republicà. ¡El CIS no ha preguntat mai als espanyols si prefereixen una monarquia o una república! Així es construeix un país d’imbècils.