Mandela, Cuixart

La cultura no ens impedeix ser inhumans, però la incultura ens impedeix ser humans. Per què ens acompanya sempre Cervantes? Perquè el Quixot és un llibre de riure, d’El Gordo y el Flaco, de dos persones entranyables que estan com a cabres i que, per primera vegada en la història de la literatura, es guanyen la nostra amistat (fins llavors, els grans personatges només s’havien guanyat la nostra admiració, la nostra compassió o la nostra pietat). Dona bo estar amb ells.

Tots tenim dret a tornar-nos bojos i ser feliços, com passa a les novel·les.

Per què ens acompanya sempre Montaigne? Perquè el que ens diu als Assaigs, que és el que li diria a La Boétie, l’amor de la seva vida, és un cant memorable a la tolerància, a l’escepticisme sense amargor i a la desobediència. Dona bo estar amb ell. El toques.

El pare de Mozart no va ensenyar gran cosa de profit al seu fill. El va convertir en un adult a la infantesa i en un nen a la maduresa, però Wolfgang estimava Leopold i n’apreciava sobretot aquest consell: “no hi ha millor manera d’aconseguir que les persones s’avergonyeixin que ser molt amable i cordial amb els teus enemics, els quals es queden confosos i és molt el que perden.” És possible que tu i jo, que ens creiem tan íntegres, no estiguem d’acord amb aquesta idea, però si és així: a) també pot ser que nosaltres, a diferència dels Mozart, siguem incapaços d’actuar sense rancúnia; b) compte amb el concepte de traïció, que ha servit d’excusa per devorar a l’Infern, al costat de Judes i Brutus, molts dissidents que només exercien el seu dret a pensar pel seu compte; c) el que creuen Wolfgang i el seu pare és discutible, però respectable; i d) és molt poc discutible que només qui se sent moralment fort és capaç de ser amable amb l’enemic, el qual se sent incòmode perquè la magnanimitat ruboritza l’estultícia. La cultura mor d’ingratitud. Per què no respectem que un home o una dona que s’han passat anys a la presó per defensar unes idees que ens representen puguin mantenir intacta la llibertat de pensament que han conquerit a la cel·la? Amb quin dret creiem que podem discutir-los que abracin, si això és el que els dona la gana, un tal De Klerk, un tal Iceta?