PRIMERA ESMENA
Ridiculeses comunes
L’escriptor asturià Víctor Botas té un poema memorable en què descriu una estatueta de Venus del Museu Vaticà i conclou: “Era molt bonica, la veritat. De tota manera, no estic segur de si n’hauria parlat aquí de no haver estat pels seus dits absents i el seu genoll trencat.” El secret de la bellesa és la imperfecció amb encant. Bach sotmet les trompetes a passatges delirants que no es poden interpretar sense desafinar perquè això li permet expressar el patiment. No és un sàdic; és un savi que ha après que la imperfecció és el cim. Baudelaire usa formes clàssiques per extreure flors del mal. És un provocador, no un cínic. Les contradiccions –el cant a la bellesa de l’estimada descrivint la carronya en què es convertirà– li serveixen per recordar que el remordiment ens tortura. Són recursos que ens mostren en l’espill del gran art. La veu aspra de Waits ens emociona perquè és aspra. La monòtona de Cohen, perquè és monòtona. La nasal de Dylan, perquè és nasal. La ronca de Sabina, perquè és ronca i té el so de l’alcohol i les nits i el tabac. Ser massa bo és ser dolent. El que commou no és la tècnica; és la personalitat. La perfecció avorreix. L’objectiu és la imperfecció perfecta que reflecteix el que som. I som tan vanitosos! Tan autocompassius! Tan cecs!.
Rousseau: “No hi ha hagut home al món que hagi fet menys mal que jo.” Hume, sobre Rousseau: “És el més fosc i atroç malvat que existeix al món.”
Poques amistats quedarien si tots sabéssim el que els nostres amics diuen de naltros quan no hi som.
Percy Shelley: “Lord Byron encarna tot el que trobo odiós.” Lord Byron: “Percy Shelley ha estat el que en major estima ha tingut el meu talent.”
No només hi ha vanitat, autocompassió, ceguera. També xerrameca grotesca. El Comú de Lleida ha estat dos anys al govern de la Paeria i els seus dos regidors han cobrat els sous amb naturalitat. Aquest estiu han sortit del govern i el Comú ha denunciat que els sous són excessius. La imperfecció pot ser ridícula. Fins i tot el flegmàtic Pueyo no ha pogut evitar riure’s de la comuna rebequeria recordant a Ferre que, pel seu càrrec a la Diputació, cobra més que ell.