La mala llet gloriosa

sempre que somio que refuso el Nobel tinc remordiments perquè aquest premi ens va descobrir l’any 1996 la incomparable Wislawa Szymborska. No parlaré aquí de la seva poesia impressionant, sinó de la mala llet gloriosa de la seva crítica literària, que va exercir en una revista. A una poeta vintage li pregunta si ha copiat els versos de l’àlbum de records d’una besàvia. A un de romàntic li fa notar que queda clar que el seu cor està ocupat, però el seu cap segueix lliure. A un que se li transparenten les influències li demana l’adreça d’un escriptor per fer-li arribar el 80% dels drets d’autor. A un que escriu: “Ploro la teua absència amb llàgrimes de sang”, li solta: “Per favor!”. A un de grafòman li diu que “potser valdria la pena rosegar, de tant en tant, el llapis i mirar desesperat per la finestra”. A un d’ingenu li explica: “És vostè una persona massa franca i càndida per escriure bé.” (Nietzsche anava més enllà: “Només hi ha una forma d’expressar-se: amb cinisme i innocència. De forma perversa i sofisticada, amb una intel·ligència malvada i, alhora, amb el cor pur, amb alegria i senzillesa, com l’ocell cantor”). A un d’apassionat li aconsella que llegeixi el seu text una vegada més, “aquest cop fredament”...

Què se n’ha fet, d’aquesta mala llet gloriosa? On és la crítica literària? La immensa majoria de crítics només fa propaganda. En els suplements culturals dels diaris més importants és un miracle trobar una crítica de veritat –si no és que tot el que es publiqui sigui meravellós, la qual cosa, òbviament, no és certa–. Gairebé tots els ressenyistes escriuen pensant només en els ressenyats, amb l’esperança que els tornin el favor. Quasi cap escriu pensant en el lector, que és el que hauria de fer un crític que ho sigui de veritat. No tenen credibilitat –perquè no en té l’elogi ditiràmbic–. La conversió de la crítica en propaganda, en publicitat editorial, en intercanvi de favors i en relacions personals permet publicar poetes que copien versos de la besàvia i són incapaços de llegir-se fredament. N’estem farts, de fraus. Un crític sense mala llet no val res. Falta agressivitat a les ressenyes de llibres als diaris i en sobra als comentaris sobre els mateixos llibres als bars.