Salvador Illa i Roca

Durant la Guerra de Successió, Lleida es va convertir en la primera ciutat cremada. En el setge de 1707 els edificis van ser saquejats, les cases incendiades i els veïns es van refugiar a la Seu Vella i en esglésies i temples. Set-cents ho van fer al convent del Roser, on van ser assassinats. En el setge de Barcelona, els canons van disparar contra la població civil i milers de persones es van refugiar a les platges del peu de Montjuïc i l’actual Barceloneta, que van ser bombardejades des del mar.

Durant la dècada absolutista de Ferran VII, coincidint amb la independència de les colònies americanes, van tancar quasi totes les fàbriques catalanes i els artesans demanaven caritat pels carrers de les ciutats. Després de la primera carlinada, sota el poder dels espadones isabelins, Barcelona va ser bombardejada i “gran número de catalanes han sido fusilados sin sentencia legal y sin formación de causa”, segons el general Prim. Fa cent anys el governador civil de Barcelona Martínez Anido va idear la llei de fugues per fer desaparèixer obrers i anarquistes i la dictadura de Primo de Rivera va generalitzar les persecucions.

Durant la guerra civil, 5.000 soldats i 400 civils van morir en una setmana a la batalla de Lleida. La ciutat va quedar destruïda després de ser front de guerra durant 9 mesos. Barcelona va ser bombardejada 194 vegades, mig milió de catalans van travessar la frontera i tot Catalunya feia tuf d’encens.

El franquisme va executar 3.358 catalans, dels quals 389 eren lleidatans. Pagesos, paletes, mecànics, ferroviaris, empresaris, una mestressa de casa, dos guàrdies civils fidels a la República... Deixant de banda els afusellats, que ja és deixar de banda, uns altres 10.460 lleidatans van ser depurats mentre a Barcelona l’escorxador del Camp de la Bota anava a tot drap i la comissaria de Via Laietana era durant generacions un símbol de la democràcia, però no pels policies, com diu el pocavergonya que Marlaska té de segon, sinó pels torturats.

El senyor Salvador Illa i Roca afirma que “els deu anys del Procés, no exagero, han sigut els pitjors dels últims tres-cents de la història de Catalunya”. “No exagero.”