Passió per la servitud

els protagonistes d’Els Simpson s’aixequen per marxar d’un concert després de sentir el ta-ta-ta-taaaan de la Cinquena Simfonia de Beethoven, la idea més famosa de la història de la música. “On aneu?”, pregunta Marge Simpson. “Ja hem sentit el ta-ta-ta-taaan”, diuen els personatges d’aquesta meravellosa paròdia de l’Amèrica profunda.

“La resta és palla”. “Espereu, que després hi ha una obra atonal”, diu Marge. I una allau humana abandona embogida la sala.

L’Amèrica profunda donant una lliçó de sentit comú. Algunes obres integren el nostre paisatge com un monument inapel·lable i ja no les llegim: són elles que ens llegeixen a naltros. La trivialització del ta-ta-ta-taaaan de la Cinquena de Beethoven forma part de la grandesa de la simfonia, que ens rescata en els moments més dramàtics.

La BBC usava aquestes quatre notes, les més cèlebres de tots els temps, per animar els alemanys que no eren nazis amb emissions clandestines al Berlín dels primers anys de la guerra. Aquestes notes, tocades amb timbal, signifiquen ‘victòria’ en codi morse. La cultura veritablement gran és moral.

Crec en Cruyff, Guardiola i Xavi com un catòlic en el Pare, el Fill i l’Esperit Sant, però Xavi em va provocar una infinita vergonya quan va dir l’altre dia que a Qatar s’hi viu molt bé. Sí, concretament les dones i els gais. Albert Camus, el Nobel que atribuïa tot el que sabia sobre la moralitat i els deures de la condició humana al seu coneixement del futbol, deia que la gran passió del segle XX és la servitud.

Veig passió per la servitud quan sento un multimilionari que, com un esclau que defensa el seu amo, elogia el xeic infame que el paga. Fa uns dies hi va haver una violació al Barri Antic de Lleida. El que va ser més extraordinari d’aquest cas és que la víctima, prostituta, ho denunciés.

L’Associació Antisida de la ciutat sap fins a quin punt és infreqüent que aquestes dones, tan sovint víctimes d’agressions sexuals, les denunciïn. Perquè no les creuen. Perquè són doblement víctimes.

Perquè fa uns anys la llei ni tan sols les permetia denunciar. Perquè en aquest món d’apassionada servitud moral és encara una heroïcitat que una dona vagi a la comissaria i digui: m’han violat.