Xsssssst!

Saber afrontar amb dignitat i enteresa la derrota anunciada: aquesta és l’única imatge memorable que una persona pot deixar. És un propòsit important. Els fantasmes són tenaços i, a diferència dels humans, tenen el costum de perdurar. Per crear una persona fan falta nou mesos de gestació i tota una vida d’educació. Per destruir-la, n’hi ha prou amb un obrir i tancar d’ulls. Per això és fonamental respectar la tradició.

Hem de tocar amb mans tremoloses el que les altres generacions han construït. El perill és museïtzar el passat. Oblidar el foc i venerar les brases. (Un parèntesi per a una reivindicació igualitària del llatí i el grec a l’ensenyament obligatori. En les llengües vives hi ha alumnes que parteixen amb avantatge: els fills de pares il·lustrats. En les clàssiques tothom parteix de zero. Un ascensor social que arrenca a la planta baixa). La veritable creació no talla mai els vincles amb el passat. Clàssica va ser l’educació de Marx, de Freud, de Darwin, de Nietzsche.

Que ho preguntin a la monarquia absoluta. Els revolucionaris francesos van aprendre les ànsies republicanes en les lectures dels clàssics i les van aplicar d’una manera mimètica. Afrontem una batalla que sabem perduda. És heroic plantar cara tenint la certesa que serem derrotats pels segles dels segles, però això és el que fem. Per tenir alguna cosa per lluitar s’ha de tenir alguna cosa per cantar. Els humans som una conversa. Concebre fills, idees, simfonies, pintures o escultures és fer créixer el que és aliè a través del que és propi. Fer créixer una inspiració. Quan Juan Ramón Jiménez passa amb cotxe pel davant del cementiri, el seu pare s’incorpora al nínxol. “Y en el frío de la hora, una plenitud de amor silencioso lo para todo –solo se oye fluir el mundo inmenso– en el coche que se va y él no viene que se queda. Pasa el camino, viene la luz, cantan los pájaros, hablan, preguntan los niños. Mi padre vuelve a echarse en su nicho, con sus ojos azules, y se vuelve a morir contento.” Jaume Plensa. Skyline de Manhattan. Silenci. Que se senti només el fluir del món immens. Afrontem amb dignitat i enteresa la derrota anunciada. L’eternitat espera les nostres pupil·les de ressuscitats.