Pau Juvillà

“Pero el aplauso fácil tú nunca lo buscaste”, deia Cernuda, “y menos cuando fuera su precio una mentira”. La insinceritat mata el llenguatge. No pots escriure bé si a la vida t’amagues. Els herois es fan des de dins, des de la lluita de l’ànima per expressar-se amb honestedat. Han de vèncer la mentida interior i enfrontar-se a la veritat des de la soledat, i després donar la cara. Només presumeix de moderació qui s’avergonyeix de la seva opinió, com si només valgués en dosis moderades. En dosis moderades fins i tot el verí és bo. Només les coses admirables valen més com més n’hi ha. Quan cremaven bruixes podies fer dos coses: amagar la llenya o portar-ne a la plaça i presenciar la monstruositat. Els grans enemics de l’home digne són la covardia i la ignorància voluntària. Unamuno no hauria passat a la història mundial de la dignitat si en les seves últimes paraules públiques, quan es va adonar que els militars que havia recolzat multiplicaven per deu la barbàrie que deien combatre, no hagués contestat amb el commovedor “venceréis pero no convenceréis” quan Millán Astray es va posar a cridar “¡Muera la inteligencia!” i “¡Viva la muerte!”, dos dels crits més horribles que s’han pronunciat mai. Ser digne és dir paraules com aquestes:

“El meu padrí va morir, tal com deia ma padrina, ‘d’un mal dolent’. Els meus pares li van posar nom: càncer. Aquests dies donant-hi tombs crec que també he estat presoner d’aquest tabú i m’he plantejat què havia de fer. Per això començo aquest fil amb un gust agredolç pel fet d’exposar una part de la meva intimitat. Una part de la qual procuro tenir cura. Ho faig, però, amb l’esperança que el gest serveixi per a quelcom. En els últims 15 anys m’han trobat dos tumors però he tingut sort: les dues troballes han estat de casualitat i s’ha pogut actuar a temps. Fa un mes me’n van trobar un altre i va començar novament l’angoixa i la urgència en les proves. (...) Durant aquests 15 anys he estat un usuari (massa) assidu de la sanitat pública i puc assegurar que és magnífica, sempre m’he trobat ben atès, amb professionalitat i empatia. Cuidem-la, dotem-la de recursos, defensem-la. Visca la vida!”

Visca!