Tu també ho faries

Durant els anys anteriors a la Primera Guerra Mundial, les organitzacions obreres, cada vegada més poderoses, deien que no hi hauria més guerres a Europa perquè eren una cosa dels estats burgesos, i que si una nació declarava la guerra a una altra, els obrers dels dos països es negarien a agafar les armes i s’abraçarien com germans. Va començar el conflicte de la més estúpida manera i cap a la guerra se’n van anar els obrers de França i els d’Alemanya, que abans que obrers eren francesos i alemanys. Avui, a casa nostra, jutges, fiscals i catedràtics de Dret Constitucional ens diuen que si el rei emèrit fes timos de l’estampita a pobres beneits; si es fes passar per revisor del gas per estafar ancians; si robés joies d’una estrebada als nostres padrins als carrers; si fes tot això, no se’l podria jutjar perquè és inviolable. Aquesta bestiesa és mentida (la Constitució diu que és inviolable pels actes públics, dels quals és responsable el govern; no pels privats), però ens la colen perquè la inviolabilitat de l’emèrit és la dels polítics, els juristes i els periodistes que n’han estat còmplices durant 40 anys. Si en temps de pau combreguem amb aquesta grotesca roda de molí, què no faríem en temps de guerra! Miguel Hernández va ser detingut quan anava a entrar a Portugal perquè volia vendre un rellotge d’or que li havia regalat Vicente Aleixandre i la Guàrdia Civil va pensar que era robat. Quan el comandante de puesto anava a deixar-lo anar al veure que aquell home no havia fet res, el poeta va veure un guàrdia civil que era d’un poble del costat d’Orihuela i va abraçar-lo pensant que estava salvat. El comandante de puesto va preguntar a l’agent: “¿Conoces a este hombre?”, i el guàrdia va dir: “Este es el rojo más hijo de puta de toda España. Este ha matado a más gente con su pluma que otros con sus fusiles.” Una guerra és aquesta merda. Desenganya’t. Tu i jo també ho faríem. Si visquéssim a Rússia, també pensaríem que Putin, aquest boig que està disposat a quedar-se cec si a tu et pot deixar borni, està salvant el món. Quan la guerra entra per la porta, el primer que salta per la finestra és la Veritat, i el segon la Intel·ligència. Militar, per descomptat. Però no només la militar.