Déu és un punk

“Tengo envidia de mí cuando me amabas”, diu un vers d’Amalia Bautista. Potser és aquesta una de les poques enveges sanes que pots tenir. Una altra és la que et provoca el vers perfecte d’Amalia. És una manera de parlar, evidentment. En els dos casos es tracta de sana admiració: de l’amant que vas perdre i de l’excel·lència de la poeta. Enyorem el primer amor i busquem consol en els clàssics, que ens permeten ser conscients que posseïm un tresor i ens obliguen a destriar el gra de la palla. Sòfocles va dir que ningú pot sentir-se feliç fins a la mort. Amb tots els respectes per a Sòfocles, la frase em sembla que només té interès per a una funerària. Una altra de Lampedusa, “mentre hi ha mort hi ha esperança”, també seria un gran eslògan per a La Lleidatana. La mort es desespera quan veu que, tenint poder per treure el sentit a totes les coses, no el pot treure a l’amor. Com si fossin un embaràs, sentim en les lectures dels clàssics puntadetes, palpitacions, batecs: la vida obrint-se camí, la llum que ens salva l’ànima. L’amor als clàssics ens prepara per al final. Vivim, amb Quevedo, en conversa amb els difunts i escoltem amb els ulls els morts. “Con pocos, pero doctos libros juntos.” És tan importat el pocos com el doctos. Cada dia que parles amb els clàssics, que és cada dia, t’expliquen com d’important és que protegeixis els teus secrets. Ets feliç si pots mirar, en soledat, el fons del teu cor i no t’espantes, i tant si t’espantes com si no, tens tot el dret, i també el deure, de denunciar qui mira el fons del teu cor sense el teu permís. “La llei de Protecció de Dades no la respecta ni Déu”, vaig sentir que deia l’altre dia un cínic. Com ha de respectar Déu la llei de Protecció de Dades! ¿Haurem d’avisar la Fiscalia? Déu és un punk que té carta blanca per actuar al marge de la llei, i això és el que fa. Li agradaria més ser la Filharmònica de Berlín, però és un punk. Valtros, espies del CNI, només sou canalleta que juga a polis, aprenents de Mortadelo i Filemón, Tècnics d’Investigació Aeroterràquia (TIA), pepes goteres i otilios, místers beans que feu una reverència a l’amo per adular-lo i li foteu un cop de cap. No cal que em hackegeu. Sentireu el que us acabo de dir aquí, cracs.