Ho, ho, ho, ho!

–Aquesta nit he tingut un somni.

–Conta’m.

–He somiat que els meus fills viuran un dia en una nació on no seran jutjats pel color de la pell sinó per la naturalesa del seu caràcter.

–Això és de Martin Luther King!

–No se te n’escapa ni una, Letícia! He somiat que el papa tornava a Sanxenxo i li demanaven explicacions i ell tornava a riure, ho, ho, ho, ho!, i feia el pi aguantant-se sobre el bastó de caminar i cridava que fins i tot amb el bastó ens ha fotut el pèl i reia més fort, ho, ho, ho, ho!, i feia triples i quàdruples i quíntuples i cèntuples salts mortals mentre cridava “bienvenidos al espectáculo del campechano saltarín” i reia encara més fort, ho, ho, ho, ho!, i agafava una retallada i matava mil elefants i els trets no se sentien perquè cada vegada reia més fort, ho, ho, ho, ho!, i tota la humanitat es tapava les orelles per suportar aquell riure monstruós.

–Passa’m el telèfon, Felip. Et demanaré un vàlium, que estàs molt suat.

–És clar que estic suat! No veus que tot s’enfonsa? Villarejo diu que s’inventen delictes, l’Audiència Nacional ho avala… Això no s’aguanta!

–Un país que aguanta el meu sogre ho aguanta tot. Somia el que vulguis, però no renunciïs a l’herència, que ens quedarem sense monarquia.–Qualsevol diria que estàs amb mi per la monarquia.

–Quan em vaig enamorar de tu ni tan sols em vaig fixar que seria reina.–No m’agrada quan et poses sarcàstica.

–Ho, ho, ho, ho!

–Què és això? Qui hi ha al passadís?

–A veure.. Papa! Què fas escoltant darrere la porta?

–Ho, ho, ho, ho! M’encanta escoltar-vos, fill. Em diverteix com quan em demanen explicacions. Explicacions, jo! Ho, ho, ho, ho! Hauré de tornar a dir: “Lo siento mucho. Me he equivocado y no volverá a ocurrir”. Ho, ho, ho, ho! “Me he equivocado…” Ho, ho, ho, ho! “No volverá a ocurrir…” Ho, ho, ho, ho!

–Fora de la Zarzuela, papa! I on vas amb aquesta pinta?

–A caçar elefants! Ho, ho, ho, ho! Has de ser més campechano, fill! M’ha encantat el teu somni. Somia, somia! Ho ho ho ho!.