Les coses també moren

És inútil demanar que no es bromegi amb els objectes sagrats, perquè no hi ha objectes que no siguin sagrats. Si jo fos creient li demanaria a Déu que ressuscitessin les coses, tot el que ens ha acompanyat i hem perdut. Les coses també moren. Ieuda Amikhai creu amb una fe inquebrantable en la resurrecció dels morts perquè només l’home que vol tornar a un lloc estimat es deixa un llibre, una maleta, una fotografia, les ulleres en espera, perquè ha de tornar. Per això els morts deixen les coses que van tenir en vida, perquè tornaran. En una de les moltes mudances que he fet al llarg de la meva vida (no he arribat a l’extrem de Mozart, que es va canviar de pis nou vegades en un any, però déu n’hi do), en un moment de desesperació per la quantitat d’objectes que arriben a sortir d’una casa i que mai no s’acaben, vaig tirar un llibre que tenia des dels 14 anys. Avui pagaria el que fos per recuperar-lo. Sempre que hi penso tinc sentiment de culpa. Tot això que dic semblen bestieses, però no ho són. Que les coses també moren ho explica Francisco Brines. A vegades, diu, l’ànima se t’esberla com un got, i abans que es trenqui i mori, omple’l d’aigua i beu, “quiero decir que dejes las palabras gastadas, bien lavadas, en el fondo quebrado de tu alma y que, si pueden, canten”. La teva obligació és cantar, fins i tot si se’t trenca l’ànima: els espills trencats tenen més llunes. El gran aforista Jerzy Lec ho explica d’aquesta manera: “Tenia l’ocell de la felicitat agafat per la cua; se m’ha escapat deixant-me a la mà la ploma amb què escric.” El món és un secret a la vista de tothom. Ferran Sáez ens ha ensenyat que el nostre deure és descobrir-lo (des/cobrir-lo), i és en aquest moment que podrem aproximar-nos, però només aproximar-nos, al que els grecs arcaics en deien la veritat. Tadeusz Dabrowski re/descobreix aquest secret. Explica que la paraula poma no conté cap veritat sobre la poma, com la seva forma, el seu color, la seva olor o el seu gust. En l’espai entre la paraula poma i la veritat de la poma hi ha la poma. L’espai entre la paraula mort i la veritat de la mort és el més gran. Allà hi ha la vida. Entre la paraula veritat i la veritat hi ha la mort.