La vida interminable

¡Quantes hores solitàries hem estat més justos, més bons, més nets, més dignes, millors persones per la companyia dels llibres! És veritat que moltes vegades llegim coses originals i bones en què el que és original no és bo i el que és bo no és original, però quan són les dos coses a la vegada, quan tenim a les mans un llibre que tot ho veu i tot ho sap, el que ens provoca la lectura és una cosa que s’assembla molt a la felicitat. No parlo només de les grans obres. Jo encarregaria una missa de difunts pels poemes que han mort al tercer o al quart vers, víctimes de la mortalitat infantil que, per incompetència dels pares, mata des de temps immemorials tantes criatures. Tanta verdor als ulls, tanta entrega frustrada al món, tanta bellesa que supera la de poemes consumats perquè és la bellesa de l’anhel de bellesa! Els llibres són com les cireres. Quan comences ja no pots parar. En llegeixes un i entres en una cadena infinita. Les primeres persones que van aprendre a llegir en silenci, sense alçar la veu, van descobrir la intimitat. El llibre esdevé una amistat, i qui té un amic té un tresor. Per moments t’aclapares. Mires la caòtica estanteria i et dius: mare meva, em falta vida per llegir tot això! No s’acaba mai! Però després penses: que bé que no s’acabi mai!, que bé que la cultura sigui il·limitada i reclami una vida eterna! La vida té en si mateixa la llavor de l’eternitat. Dura com un diamant. De manera que res de vertigen: humilitat, ironia, agraïment i una inesgotable capacitat de meravellar-se. La bellesa és la delectació del tot en el fragment: per això no importa que sigui inabastable. Aspirem a fragments, com més millor, i els gaudim abans que el temps mori als nostres braços. Hem de renunciar a moltes coses, sí, però ens veurem a la meta. Ens hi veurem casualment, no perquè sigui un objectiu. La felicitat, em deia l’altre dia un amic, no és una estació on s’arriba, sinó una manera de viatjar. El sol i l’aigua i la paciència muden en verd, en blat, en pa, en dolç berenar per als nens en les hores dels quals ves a saber tu quants segles hi caben. Respira la calma impenetrable de la tarda. Contempla des de la finestra la vida com si fos pluja. Déu és al teu got de whisky.