Set i mig

A la vida ocorre com al set i mig, que no arribes o et passes. El millor dels bons, ens diu Machado, és el que sap que tot és qüestió de mesura. “Un poco más, algo menos.” Val la pena fer el ridícul de tant en tant si aquest és el preu de viure una emoció lliure. Acceptar que et convidin i el següent dia convidar tu en un lloc millor en una espiral boja que acabi en la insolvència. De tots els regals que ens van fer els pares, el que més agraïm és els germans. El símptoma més primari de la felicitat és desitjar la repetició.

Però per ser una mica feliç es necessita tenir una gran opinió d’un mateix, i per ser-ho del tot s’ha d’ignorar el que realment ets i el que els altres pensen de tu. Només els egòlatres i els petulants no tenen dubtes de la seva moralitat. De moltes coses bones en queda només el record. Sort que en tenim fotos, que si no diríem que les hem somiat. Els grans viatges tenen fama, però un paisatge immutable acompanya un nen tota la vida. A la tardor s’esfullen els almanacs com si fossin una carxofa, i veus les fulles fines i sents el sabor del temps escàs.

Tot i que la pressió del pas del temps és dolorosa, només els que senten aquest dolor tenen alguna idea de les meravelles de la vida. Aspirem a arribar a vells sense trencar les oracions de les persones bones. Un pobre que no creu en miracles és un pobre equivocat. Ser estúpid és perfectament compatible amb tenir diners. Hi ha tants rics que són rucs! Per això ens atreu l’austeritat. La cadernera que s’amaga entre les branques, poruga i petita, ha aconseguit que l’arbre canti. Mai no hem vist un animal que tingui llàstima d’un mateix. Un ocell cau de l’arbre mort de fred sense haver tingut llàstima d’ell mateix. Entre les persones sàvies, les que saben que no saben res, la humilitat és molt valorada.

De manera que ens agrada l’austeritat, sí, però compte: la temptació del silenci ens pot portar a crear un món que, buscant aproximar-se al no-res, sigui precisament no res. Hem d’aprendre del millor dels bons, que és el que sap que en aquesta vida tot és qüestió de mesura. “Un poco más, algo menos.” Set i mig. Potser així podrem viure igual que l’ocell que no sap que viu però canta, perquè és posseïdor del do de la ignorància.