Imaginar és començar a fer

L’autoironia és molt efectiva, però només funciona si ens fa mal de veritat. És eficaç perquè ho és la distància. Els millors versos sobre l’agost s’escriuen al desembre. Podem veure partits del Mundial que va començar ahir com si no sabéssim que Sarkozy va exigir a Platini que es jugués en el país horripilant que tots sabem (i que a mi no em dona la gana de mencionar perquè ha pagat una burrada perquè el seu nom aparegui a tot el món) perquè fer el Mundial era la condició que posava aquest estat (en què han mort milers de treballadors-esclaus construint camps de futbol a les ordres d’uns xeics que són tan pobres que només tenen diners) per comprar a França avions de combat. Podem fer veure que no ho sabem, però sempre ens sentirem al·ludits per la vella vinyeta d’El Roto en què un home pregunta al cel per què tenim polítics tan corruptes i Déu treu el cap entre els núvols i diu: “Perquè els voteu, imbècil.” La vergonya aliena té una bona dosi de vergonya pròpia. Diu un amic que ni el sexe ni la religió poden tenir ironia. Jo d’aquestes coses només sé que una és divertida, però estic d’acord que la ironia és el contrari de la passió, que és una altra frase del meu amic. La passió no pot no ser irònica perquè és massa poderosa per tolerar la distància. Ha d’escriure de l’agost a l’agost. L’autoironia, fent-te mal, et cura quan la teva passió és la dignitat. Pensar pel nostre compte i assumir-ne les conseqüències és clau per ser digne, una de les condicions més revolucionàries de la humanitat, i no és precisament el que sempre fem. La dignitat està relacionada amb la bellesa i amb la vellesa. Amb la bellesa perquè modelem les cares amb els estats d’ànim, i la nostra mirada és neta o bruta per pures raons d’esperit. Amb la vellesa perquè només l’ancianitat de persones dignes no és sinistra, ja que la dignitat no envelleix. De l’autoironia que et cura perquè et fa mal n’aprens que elegir és descartar, i que la desgana és l’absència d’amor propi, i que la queixa és el xantatge banyat en llàgrimes, i que fracassar és només no intentar, i que imaginar és començar a fer, i que l’alegria és l’optimisme que aconsegueixes després de remoure cel i terra. Les estrelles són per a qui les treballa.