Això és la fe

Déu existeix per despertar els homes. Per aquest motiu el vam inventar. En això s’assembla al temps, que es divideix d’una determinada manera perquè puguem impostar una sorpresa cada vegada que les coses recomencen. Aquest és el sentit de l’existència del Nadal, de Cap d’Any, de Reis, del Carnestoltes, de Pasqua, de Sant Joan. Si no fóssim capaços de proposar-nos començar projectes amb l’any nou, no seríem capaços de proposar-nos-ho mai. Els cristians porten la idea més enllà i creuen que sabran tornar a néixer per entrar al regne dels cels. Pensen que no només és possible despertar els homes; també els morts. Els agnòstics en tenim prou amb començar l’any estimant una mica més que l’anterior i creient-nos capaços de lluitar perquè no passi ni un sol dia que no ofereixi almenys una felicitat. Quan ens deixa una persona estimada volem que sigui feliç no només per afecte; també per orgull. Que la persona que estimem ens deixi a canvi de felicitat ens entristeix; que ens deixi a canvi de tedi ens deprimeix. Més que per generositat, volem que sigui feliç per egoisme. Ja fa temps que sabem que el pitjor pecat que pot cometre una persona és no ser feliç. Hi ha moltes maneres d’evitar les tristes misèries de l’amor i les seves crueltats. De quedar-te a només una passa de la serenitat. Caminar per ser més a prop de l’horitzó. Escriure per allunyar-te’n. Caminar en capvespres solemnes com el funeral d’un rei. Escriure com qui dibuixa vols que deixen rastres al cel. Passejar sol per conèixer. Vagar amb nens per divagar. Escoltar els concerts dels grills. Investigar què somien les mosques. Ser lleuger i deixar petjada com ho fan els ocells a la neu. Mirar els crepuscles aquí assegut i apropar-t’hi. Aquí assegut. Sentir-te orgullós de les amistats com si fos una addicció, amb luxúria de lleialtat, i ser optimista fins i tot quan et sents pessimista perquè el caràcter pot més que la desesperança. Això és la fe. Déu és com Shakespeare. S’obre camí per dolent que sigui l’espectacle. Déu és com Pedri. Millora tot el que toca. Sempre trobaràs motius per l’alegria. Perquè vam tenir veïns okupes vivim en una casa millor de la que teníem, i perquè sortim a tirar les escombraries veiem la lluna plena.