Si no saps que no saps res

Si no saps que no saps res no saps res. L’altre dia una amiga em va fer notar que la majoria d’homes que consideren que tenen sentit de l’humor pensen que el que diuen té gràcia, i quan aquests mateixos homes consideren que una dona té sentit de l’humor no pensen que el que diu ella té gràcia, sinó que entén les bromes que fan ells. Em vaig quedar parat. Aquella sensació que el que t’acaben de dir és veritat perquè et sorprèn. Com podia ser que no m’hagués fixat en una cosa que, si hi penses una mica, és tan evident? Als homes blancs ens agrada ser caps de la tribu, decidir l’estat d’ànim dels que ens envolten, posar noms. Dones. Negres. Àrabs. Gais. Els nens africans van saber que eren negres quan van arribar a la metròpoli. Colom va descobrir Amèrica perquè tothom sap que els inques i els asteques es pensaven que vivien enmig de l’oceà. Cada pensament és una excepció a la norma general de no pensar. “¡Qué difícil es cuando todo baja no bajar también!”, diu el mestre de mestres. Hi ha una gran resistència a acceptar la veritat que ens fa mal. La sinceritat només la sentim als nostres enemics. Ser un mateix està molt bé, però val la pena un mateix? Ens fa por conèixer-nos perquè ens fa por que deixem de respectar-nos. Si no saps que no saps res no saps res, però dona-li una volta pietosa a l’escepticisme perquè quan fugen els ocells del cap trobaràs un gran buit i només tindràs la ironia per omplir-lo. Una persona seriosa té poques idees, i una persona amb idees mai no és seriosa. Uns altres recursos vàlids són l’optimisme còsmic i l’agraïment galàctic, com saben molt bé els taoistes. Quan Zhuangzi agonitzava, els seus deixebles volien honrar-lo amb un funeral decorós. Ell va dir: “El cel i la terra per fèretre i tomba; el sol, la lluna i les estrelles per ofrenes funeràries, i la creació sencera acompanyant-me al sepulcre. No necessito res més.” No ens preocupa saber que no sabem res perquè les eines de la saviesa –merles, oceans, rius, el cel, la pluja, un insecte– vindran a buscar-nos com senyoretes amb llumets d’oli. La nostra única certesa és que un dia quedarem muts, però ens consola posseir l’escepticisme càlid de qui sap que no existeix la veritat però sí la pietat.