L'eterna novetat del món

Diu un poema de Charles Simic: “La por passa d’home a home / sense saber-ho, / com una fulla passa la seva tremolor / a una altra. // De sobte tot l’arbre tremola / i no hi ha ni rastre de vent.” L’últim vers explica l’antisemitisme, el racisme, totes les mentides que han construït les infàmies dels últims cent anys. Fa un segle les poderoses organitzacions obreres deien que s’havien acabat les guerres perquè eren una creació dels estats burgesos i els treballadors francesos es negarien a agafar les armes contra els seus germans alemanys. Va esclatar la Gran Guerra de la més estúpida manera i els obrers francesos i els alemanys es van matar perquè abans que obrers eren francesos i alemanys. Diu un poema de Rudyard Kipling intitulat Epitafi de guerra: “Si algú us pregunta per què hem mort / digueu: perquè els nostres pares van mentir.” Després de la mentida ve la dolorosa infidelitat amb què tot el que sobreviu s’allunya dels que han mort –vuit mil persones en un any a la guerra d’Ucraïna comptant només les civils–. El brogit de les fulles, l’aigua que flueix com si res no hagués passat... I després ve una pau que és tan dolenta com la guerra quan s’imposa la idea que qualsevol cosa és preferible al que s’ha patit i s’accepta la humiliació amb una resignació covarda. Només queda el consol de la dignitat, que és tot allò que fa nosa al malvat que no vol que se sàpiga la veritat perquè es quedaria sense mentides. Diuen uns versos d’Idea Vilariño: “Alguno de estos días / se acabarán las bromas y todo eso / esa farsa / esa juguetería / las marionetas sucias / los payasos / habrán sido la vida.” Aquesta farsa, aquesta botiga de joguines, els titelles bruts, els pallassos hauran estat la vida, però també la música i la pintura i les dones i els homes que ens fan més feliços que tot el coneixement de la ciència encara que d’alguna d’aquestes coses, o de totes quatre, no n’entenguem un borrall. Juguem amb dos baralles, la de l’amor i la de l’humor, i portem el farol fins al final perquè sabem que si ens acovardim no funciona. No tenim por. No en tenim perquè no hi ha ni rastre de vent. Segur que l’altra vida serà millor, i en aquesta sempre ens quedarà l’eterna novetat del món.